Mostrando entradas con la etiqueta Historias. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Historias. Mostrar todas las entradas

jueves, 27 de noviembre de 2008

Toma CiU, toma PP, toma PSOE

"The economist equipara a Pujol con Fraga y Chaves". (Tres caciques de España, toma CiU, toma PP, toma PSOE).

Nuestros compañeros de la agrupación David y Fran han estado hoy en el programa en "La Tarde con Cristina", de la Cadena Cope, que se emitía desde Gerona. Han dicho unas cuantas verdades, entre ellas la que encabeza esta entrada. Podéis escucharlos

- a partir del minuto 24 en este audio  , 
- y a partir del minuto 3 en este otro 

Otras cosa que han dicho: "nosotros conocemos muy bien el precio de ser libres (...), conocemos la censura" (...) "se busca a través de los métodos de regímenes totalitarios hacer callar a la gente (...) ya que el CAC lo que busca es manipular la información para conseguir una sociedad controlada y sumisa".

sábado, 22 de noviembre de 2008

Patinazo del diario AVUI

La Voz de Barcelona

El diario Avui, participado por la Generalidad de Cataluña, ha atribuido erróneamente a Ciudadanos la autoría de un videomontaje en el que se compara el Gobierno tripartito con los nazis, versionando irónicamente la película Casablanca, rebautizada como Casablanca de Llobregat. El director del diario, Xavier Bosch, ha llegado a calificar el hecho como ‘la última pataleta’ del partido liderado por Albert Rivera.
El montaje en realidad ha sido realizado por
un blogger particular que se declara simpatizante de UPyD (otros medios, también erróneamente, atribuyen su autoría al propio partido de Rosa Díez). Sin embargo, el diario Avui, ha publicado en la página 6 de su edición escrita de este viernes, con el título ‘C’s imagina una Cataluña nazi’, que ‘Ciudadanos ha colgado en YouTube un vídeo de cerca de diez minutos en el que despliega todo su imaginario basado en la película Casablanca y como si la escena pasase en una Cataluña nazi’.
Fuentes del partido han confirmado a LA VOZ DE BARCELONA que no han tenido nada que ver con la realización o difusión del videomontaje y que este jueves por la tarde-noche, nada más advertir que
la web de Avui atribuía a Ciudadanos la autoría del vídeo, se pusieron en contacto por e-mail y por teléfono con la redacción del diario para desmentir dicha información. Sin embargo, ni la edición impresa del viernes, ni la digital, corrigieron el error.
Se da la curiosa circunstancia de que la televisión pública de Cataluña, TV3, emitió en uno de sus programas de humor, en 2007, un videomontaje similar en el que, también versionando una famosa escena de la película Casablanca, asimiliaba a seguidores del Real Madrid con los nazis y a seguidores del F.C. Barcelona con los ocupados.

miércoles, 15 de octubre de 2008

Resposta a l'escrit de Joan Olòriz

He llegit diverses vegades el seu escrit: 12 d'octubre, de quina celebració parlem? i he arribat a la conclusió que està fet amb una dosi d'impotència i una altra de mala llet.

La d'impotència la comparteixo. Passen els anys i no es troben (perquè no es busquen) solucions als problemes històrics del planeta, ja sigui la fam, el repartiment de la riquesa, l'educació, l'explotació infantil… La mala llet que desprèn l'escrit és el resultat de barrejar aquesta impotència amb la llei d'estrangeria de la Comunitat Econòmica Europea i un títol que no té res a veure amb aquest escrit. Senyor Olòriz, aquesta barreja és un insult a la intel·ligència dels lectors.

La celebració d'aquesta festa en aquesta data no ens converteix en responsables de l'espoliació, ni de les barbaritats que es van cometre en èpoques passades. La celebració de la festa nacional per un sentiment de pertinença a un col·lectiu no és en si mateix un acte que ens hagi d'avergonyir.

Mateo Padilla, coordinador de l'Agrupació de Girona de Ciutadans - Partido de la Ciudadanía

Llegir a El Punt



martes, 27 de mayo de 2008

lunes, 26 de mayo de 2008

viernes, 21 de diciembre de 2007

¿Gamberrismo o versión local de las Artes Plásticas ?

Fa pocs dies, la seu de Ciutadans a Girona (Plaça Marquès de Camps, 19) va patir un atac per part d’algun brètol, que va llençar ous amb pintura contra el balcó.

Probablement, una mostra més de la intolerància d’aquells salvapàtries que combreguen amb tot menys amb els que els diuen la veritat.

Els fets han estat denunciats a la policia, donat que l’autor o autors no van demanar el permís corresponent. Aqui teniu un parell de fotos.


viernes, 14 de septiembre de 2007

¿Basta Ya?

Día 13 de septiembre de 2007. El Rey está en Gerona y los de siempre han organizado sus numeritos. Se han concentrado ante el ayuntamiento y han quemado unos retratos de los regentes, algo que parece ser delito, ante las narices de la policía. Que se sepa, la policía no ha hecho más que impedir el paso a las zonas restringidas de la ciudad. Una zona no restringida, al parecer, era la Plaza Marqués de Camps, en la que nuestra agrupación tiene la sede, y por la que los manifestantes radicales han pasado, de camino hacia el Pabellón de Fontajau, donde el Rey iba a cenar con los empresarios de Gerona. Los gamberros desocupados hijos de papá (que se autocalifican seguramente de pacifistas y demócratas) han lanzado huevos al balcón de la sede de C’s, intentando alcanzar a algunos militantes que se han asomado para ver quién interrumpía con gritos su pacífica reunión. Es de suponer que todo esto también ha pasado ante las narices de la policía, ya que es impensable que nuestros agentes hayan dejado de vigilar una manifestación de decenas de personas con un largo historial violento y de coacciones (sobre todo cuando están en grupo), mientras cruzaba el centro de la ciudad.

Durante el día 14 la prensa escrita, la radio y las televisiones, tanto de Cataluña como del resto de España, se han hecho eco de la posible responsabilidad de los autores de la quema de un delito de ofensas a la Corona, según la Audiencia Nacional. El PP ha acusado al Gobierno de dar cancha a los radicales por su tibieza, y la vicepresidenta ha acusado al Partido Popular de adoptar posturas radicales. Por su parte, portavoces de los partidos nacionalistas han calificado los hechos de aislados, y que hay que considerarlos en un marco de acciones “reivindicativas” y “festivas”. Algún “responsable” del Govern ha llegado a decir que no se intervino en el momento para no avivar las llamas y provocar un incendio mayor (esto sí que es un insulto a la inteligencia). ¿Lo diría metafóricamente o realmente se refería a las llamas que quemaban los retratos? Sea como sea:

NO PUEDE SER

- NO se puede permitir que una manifestación con tan alta densidad de energúmenos cometa acciones presuntamente delictivas ante las narices de la policía.

- NO se puede permitir que esos energúmenos vayan encapuchados por la calle, estén cometiendo delitos o no.

- NO se puede permitir (y menos en nombre de la libertad de expresión) que, ante la prensa y la policía, los energúmenos insulten e intenten agredir caprichosamente a militantes de un partido que están celebrando su reunión en su sede.

Nos parece que en un Estado de Derecho, faltaría más, se debe proteger al Jefe del Estado y al empresariado de la ciudad, de los envites de los gamberros, PERO NO ES SUFICIENTE:

- Dejar el dominio de la calle a los violentos es desproteger a los ciudadanos en el presente, y cada vez más en el futuro.

- Hubiéramos querido, como ciudadanos, sentirnos seguros ante los gamberros, y haber sido protegidos como se protegió a los que cenaron en Fontajau.

- Y esto debería ser tan sencillo, para empezar, como identificar (¡in situ, no en grabaciones de vídeo!) a los que cometen esas acciones, e igualmente impedírselo en el momento de cometerlas, sean contra personas o contra las cosas.

- Queremos que la policía defienda las libertades civiles, las de todos los ciudadanos, no sólo, como hace a veces, las de las autoridades. No queremos que sólo se limite a intervenir si hay violencia física, aunque aún así tampoco lo hace, porque demasiadas veces está en el momento equivocado, el lugar equivocado o mirando en la dirección equivocada. ¿La policía tiene olfato o sólo nariz? ¿Utiliza sus competencias? ¿Hay responsables de esto?

- Y finalmente, NO entra dentro del papel de una Conselleria d’Interior con competencias en seguridad “lamentar y condenar”, como dicen en su comunicado, unos hechos delictivos, ya que eso se sobreentiende. Pónganse a trabajar en serio para que estas cosas, sean “aisladas”, “reivindicativas”, “festivas”, o lo que sean, dejen de pasar, con la impunidad con que se han producido, tantas veces ya, en Gerona.

domingo, 1 de julio de 2007

Ideario del Partido

Ideario del Partido, aprobado en el 2º Congreso (30 de junio - 1 de julio de 2007)


Clica en la figura.

sábado, 19 de mayo de 2007

Com les gasta la CUP

Avui hem estat al mercat de la Devesa, fent campanya. També hi era la candidatura de la CUP. Dos d'aquests han vingut a insultar-nos. En el mateix moment, i en un altre lloc de la Devesa, uns altres han atacat una camioneta que feia propaganda de Ciutadans, i li han trencat els cartells electorals. Hem denunciat els fets als Mossos. Veurem...

viernes, 4 de mayo de 2007

lunes, 23 de abril de 2007

El punt G de l'Ajuntament

L’Ajuntament de Girona no té prou amb la Llei de Política Lingüística i l’Estatut del Consumidor, que diuen:
Les empreses i els establiments dedicats a la venda de productes o a la prestació de serveis que desenvolupen llur activitat a Catalunya han d'estar en condicions de poder atendre els consumidors i consumidores quan s'expressin en qualsevol de les llengües oficials a Catalunya.


... i interpretant aquesta norma, posa el seu propi punt G:

Sant Jordi 2007

Hem demanat a l'Ajuntament de Girona un lloc per vendre roses el dia de Sant Jordi. També es plantaran parades a Blanes, Platja d'Aro, Figueres i Vidreres.

L'Ajuntament ens ha assignat un lloc a la Plaça Catalunya, entre altres parades d'entitats "amistoses", com els maulets. Tota una deferència. La resta de partits polítics estaven una més a prop de la Rambla. De tant en tant s'acostava un individu que ens deia en veu baixa: feixistes! Un senyor de mitjana edat s'ha acostat a la taula i hi ha llençat unes paperetes reivindicatives del català, donant una palmadeta a l'espatlla i dient, apa! Molt educat, aquest senyor, però ni s'ha presentat. Un noi d'una paradeta del costat ens ha preguntat per què teniem una senyera i per què donavem suport a un partit com el nostre. Hem polemitzat una estona sobre el tema i ens ha dit que el seu pare és estremeny, però que ell és català i que si Catalunya fos independent aniria molt millor i seria molt més rica. Finalment la conversa s'ha acabat per què ha dit que el que defensàvem li feia fàstic. Aquesta ha estat la part negativa.

Les nostres roses, però, eren les més fresques i boniques, i han atret l'atenció de bastants fotògrafs. Per altra banda, molts més vianants s'han interessat pels nostres principis, i ens han comprat roses. Les hem venut totes!

lunes, 6 de noviembre de 2006

Ciutadans: una reedició de l´acratisme antinacionalista

ORIOL Colomer i Carles
Publicat a Diari de Girona, el 6 de novembre de 2006

Ja ha aparegut el que em temia, i que no costa gaire d´explicar d´acord amb una simple sociologia electoral de Catalunya.La unió del PSC català i del PSOE espanyol va ser una operació intel·ligent i molt favorable per Catalunya, on aproximadament la meitat del habitants provenen de la immigració interior. Però ara els espanyolistes irreductibles i irredemptes, de Santa Coloma de Gramenet i de l´Hospitalet de Llobregat (per la senzilla raó que és on hi ha més gent) han trobat un partit lerrouxista, catalanofòbic, estrany en tot el que diu i fa, amb una gran heterogeneïtat de socis, que obra les portes, o millor dit el vot, a tots aquells que estan enfurismats pel modest catalanisme del PSC, menys modest el de ICV, que no poden votar el PSOE (que ja els aniria bé: Bono, Guerra, etc.), i que mai no votarien ni CiU ni menys encara ERC.Han trobat el seu lloc en Ciutadans: quatre professors castellanistes, uns quants ressentits, algun comediant, estudiants i treballadors liberals que mai no han volgut conèixer ni la història ni la llengua ni la literatura de Catalunya. I és ben interessant que els hagin votat majoritàriament una població bàsicament ignorant del temes a dalt esmentats.Si hi pot afegir algun «barcelonauta» d´aquests que parlen castellà, perquè fa més fi, algun advocat, algun jutge, i això és tot. «Què se han creído éstos de la Generalitat?»: és aquest el seu territori electoral, els descontents i els enfadats amb Catalunya, els hostils a un modest redreçament del poble oprimit, vexat, humiliat i desproveït de la seva llengua, des del Felip V, i encara molt abans; i per no dir molt després.Em sembla que són pitjor que el PP, que en fi de comptes, és la botifleria de sempre. Ciutadans és un partit de bufons, artistes de la trencadissa general, una «droite divina», il·lustrada, hereva del «guerrilleros de Cristo Rey» ara sense religió i ben maquillats de cultura. Són els àcrates, els de la dreta no milionària del PP, amb un bon sou, això sí, i amb un cert vernís d´intel·ligència. Però no els ha votat la intel·lectualitat, sinó la ignorància enfadada -no se sap per què- amb Catalunya.Només espero que la seva anarquia intel·lectual, el seu diletantisme, la seva diarrea mental i la falta de grans cabals de diners els porti a un final no llunyà o a la integració en el Partit Popular. Seria un bon final d´aquesta comèdia.


La resposta de ciutadans
Agrupació de Girona. Ciutadans – Partit de la Ciutadania
Enviada al Diari de Girona, en rèplica a l'article d'Oriol Colomer.
No va ser publicada.

Volem matisar la descripció que el senyor Oriol Colomer fa del nostre partit, al seu escrit “Ciutadans: una reedició de l´acratisme antinacionalista”, aparegut en aquest diari. Allà critica les persones que han promogut, simpatitzat i votat Ciutadans, basant-se en prejudicis sectaris, llocs comuns, acusacions gratuïtes, i una mena de pensament únic mancat de reflexió que s’ha instal·lat entre nosaltres com a pal·li de la classe política que ens governa. Qualifica Ciutadans de lerrouxista, espanyolista, catalanofóbic (sic), estrany, àcrata, diletant, per acabar concloent que es tracta d’una formació a la qual només es pot votar per ignorància o per ressentiment.

No ignorem la part de la nostra realitat que representen la història, la llengua o la literatura catalanes, però cal dir també que desconeixem algunes altres coses vitals per encarar el futur. Així, volem saber amb claredat cap a on ens vol portar la nostra classe política, tan carregada de referents en els drets i els greuges històrics, la construcció nacional, la identificació entre llengua, nació sentimental i territori, i, en canvi, tan mancada de valors universals que es puguin defensar amb orgull tant aquí com a les antípodes. Ressentits, pot ser també una mica, però amb aquests polítics, per tants anys i esforços perduts en debats estèrils i victimistes. Per deixar les coses clares, Ciutadans rebutja el control de les institucions, dels mitjans de comunicació, i, en suma, de la societat, per part de construccions ideològiques que no són compartides per tots, com ara la nació sentimental o la religió.

Ciutadans ha nascut en defensa de valors universals que suposàvem ja ben consolidats en aquest segle XXI tot just començat. Entre aquests valors es troben l’adequació de les nostres institucions a una societat plural, la llibertat d’expressió i la igualtat d’oportunitats en el debat polític, el fer valer la màxima democràtica “un home, un vot”, la millora del sistema de representació democràtica i l’extensió dels drets de ciutadania, complets i no per punts, a tots aquells que, residint aquí, contribueixen al progrés social i econòmic, i, també, l’imperi de la llei. Volem que les nostres institucions vetllin pel benestar i el progrés de les persones, en llibertat, i no pretenguin emmotllar-les a la idea de societat que tenen alguns dels nostres governants.

Agrupació de Girona. Ciutadans – Partit de la Ciutadania

domingo, 5 de noviembre de 2006

L'armari de Ciutadans

L'armari de Ciutadans
05 novembre 2006, Opinió, Avui, Francesc Puigpelat

Els Ciutadans ja surten de l'armari. L'endemà de les eleccions, la senyora X em deia que havia votat el partit d'Albert Rivera. Perfil de X: castellanoparlant, quaranta anys, rebotada amb el tripartit i exvotant del PSC.
Jo era dels que creien que el partit de Boadella i els pijos es fondria en el no-res en baixar dels llimbs intel·lectuals a la crua realitat. M'equivocava. Només cal repassar els resultats: Barcelona ciutat, 4,5% dels vots; Castelldefels, 6,2%; Cerdanyola, 6,8%; l'Hospitalet, 4,4%, i a Cornellà, feu de Montilla, el 4,8%. La dada és significativa, perquè cal tenir en compte un detall que ha passat desapercebut: la major part dels vots de Ciutadans vénen del PSC, i no del PP. Així ho explica el mateix Rivera. El Mundo i la COPE, els mitjans valedors de Ciutadans, no són rucs: saben que l'invent resta uns pocs vots al PP, però contribueix a debilitar el PSC.
Ciutadans ha aconseguit connectar amb tot un sector social que no se sentia còmode amb els altres partits. En dues paraules: són espanyolistes i d'esquerra. La senyora X em deia: "Jo no he votat mai el PP, perquè és de dretes". I ho deia amb aquella emfàtica cara de fàstic que posa la gent d'esquerra de tota la vida quan es refereix al PP o a CiU.
Així, apareix un espai polític que, fins ara, havia quedat tapat sota el paraigua de l'ambigüitat nacional i lingüística del PSC. El pacte de PSC amb ERC ha trencat l'ambigüitat i ha destapat el descontentament. Primer, es van rebel·lar els intel·lectuals maragallians de cosmopolitisme de pont aeri. I l'1 de novembre, s'hi han afegit milers de votants del cinturó.
I compte: això tot just comença. Des del Parlament, Ciutadans replantejarà la immersió en català a les escoles. Farà forat: segur. Una persona que viu a Santa Coloma, a Cornellà o a Nou Barris, que parla en castellà, que fa tota la seva vida en castellà, que viu a Espanya i mira Tele-5 i Cuatro, no entén per què els seus fills han d'estudiar només en català. És normal. El PSC no ha estat capaç a explicar la immersió als seus votants. I mentre els socialistes estaven ocupats a repartir conselleries i a debatre l'Estatut, Ciutadans li segava l'herba sota els peus. Ara Montilla en patirà les conseqüències. I, de retruc, les patirà tota la societat catalana, perquè el PSC haurà de cedir davant d'aquest sector de l'electorat per evitar que deserti.
L'èxit de Ciutadans ve del seu fort component nacionalista (espanyol) i identitari. Per això pot permetre's el luxe de l'ambigüitat ideològica ("som un partit socialdemòcrata amb punts de liberalisme progressista", deia l'Albert Rivera). I per això pot retroalimentar-se molt bé amb ERC. Les picabaralles entre Rivera i Carod donaran molts vots a l'un i l'altre, i confirmaran que la bandera i la llengua (la catalana o l'espanyola, segons els casos) són les coses que de debò interessen a la gent i aixequen passions. Si Rivera i els seus ho fan bé, hi ha un armari ple de potencials votants de Ciutadans. Un armari enorme.

jueves, 2 de noviembre de 2006

Los resultados electorales:


En Barcelona, Ciutadans - Partido de la ciudadanía ha obtenido 78.525 votos, un 3,53 %, lo que le sitúa como 6a fuerza política. Le corresponde una representación de 3 diputados.

En Girona han sido 2.584 votos, el 0,94 %, y en la ciudad de Girona 608 votos, el 1,66 %.

miércoles, 1 de noviembre de 2006


Ciutadans ha entrat al Parlament amb tres diputats:
Albert Rivera, Antonio Robles i José Domingo

La nit electoral s'ha celebrat a l'Hotel Calderón, a les Rambles de Barcelona

sábado, 28 de octubre de 2006



El cap de llista per Girona, Albert Roig, i el President i cap de llista per Barcelona, Albert Rivera, a l'acte final de campanya a Girona, el 28 d'octubre. Sort!

viernes, 27 de octubre de 2006

Contribución al decorado del acto final de campaña en Gerona