Ley Hipotecaria

Carmen de Rivera: 'Defendemos que se modifique la legislación hipotecaria para no condenar de por vida a las centenares de miles de familias'

La diputada de Ciutadans insta al Parlament a trasladar la dación en pago al Congreso para 'posibilitar que la devolución de la vivienda cancele el crédito hipotecario'

La diputada de Ciutadans (C’s), Carmen de Rivera, en el pleno del Parlament, ha defendido que “se modifique la legislación hipotecaria para no condenar de por la vida a las centenares de miles de familias que han perdido su casa por no poder pagar la hipoteca”

“En el actualidad aquellos que no puedan hacer frente a su hipoteca quedan condenados a la exclusión social” ha afirmado Carmen de Rivera. De esta manera, C’s recoge la necesidad de las más de 350.000 familias que han perdido su vivienda habitual.

Con el reconocimiento de la dación en pago, C’s conseguiría “posibilitar que la devolución de la vivienda cancele el crédito hipotecario” ha afirmado la diputada de C’s y por ello “lo consideramos una reforma urgente, justa y necesaria”.

Con esta modificación, de Rivera considera también que se ayuda a las familias que “aún estando al corriente del pago de sus hipotecas, pende sobre ellas la amenaza de verse imposibilitadas, súbitamente, de pagar el recibo de su hipoteca, bien sea por desempleo, o por ejemplo, por enfermedad”.

“Además, en muchas ocasiones, dichos préstamos se pactaron a través de cláusulas confusas, en las que se descartaban escenarios de subida de intereses o de recesión económica, condiciones que podrían calificarse directamente de abusivas” ha declarado de Rivera refiriéndose al beneficio que obtienen las entidades financieras que es muy superior al inicialmente pactado.

Dado que se han retirado todas las enmiendas a la totalidad presentadas “proponemos que se abra una ponencia de manera inmediata para que con la máxima celeridad, se traslade esta petición a la Mesa del Congreso de los Diputados” ha concluido la diputada Carmen de Rivera.

OPINIÓ

GironaNoticies

Com els crancs
Albert Rivera

La darrera ocurrència del senyor Rodríguez Zapatero és prohibir circular a les carreteres espanyoles a més de 110km/h, situant el nostre país a la cua del món en limitació de velocitat.L’argument de la necessitat de consumir menys carburants, juntament al ja clàssic dogma de a menys velocitat menys accidents, són els principals arguments de l’executiu central per prendre aquesta mesura. Però, ambdós arguments són més que qüestionables i qüestionats tècnica i políticament.

Si l’AVE pot circular fins a 350 km/h, o un avió tradicional a 1100 km/h i són mitjans de transports molt segurs es perquè la tecnologia ha avançat prou com per combinar velocitat amb seguretat i, fer-ho cada cop més amb cura pel medi ambient i menor consum energètic.

És un greu error pensar que la velocitat és el gran mal a les nostres autopistes,tan a nivell de seguretat com a nivell de consum energètic.D’entrada el 40% d’accidents es produeixen per distraccions dels conductors. Si tinguéssim millors conductors, millors carreteres-més il•luminades, millor pavimentades, millor senyalitzades etc- i millor parc automobilístic , més segur i menys contaminant, hauríem d’avançar en la direcció contrària, es a dir, augmentant els límits de velocitats de fa 40 anys cap a les nova realitat, i especialment en les carreteres més segures que són les autopistes, que podria ser tranquil•lament de 140km/h.

I la realitat es que els cotxes son avui infinitament més segurs que fa 40 anys quan es va establir el límit de 120 km/h. Les autovies, i especialment les autopistes de peatge, estan en termes millor que llavors i, justament, són les vies afectades per aquesta nova limitació,i els cotxes gràcies a la tecnologia cada cop consumeixen menys carburant amb motors menys contaminant. I segurament la gran assignatura pendent que tenim és formar millor els conductors que accedeixen al carnet de conduir i formar periodicament els que ja el tenim.

Si anem a les conseqüències pràctiques de la mesura, es a dir veure el diferencial de consum energètic d’anar de 120 a 110km/h per autopista es calcula que pot ser només d’un 3 %, que costa 250.000 canviar la senyalització, i que l’estat deixarà de recaptar 3000 milions d’euros en impostos sobre hidrocarburs i transaccions comercials, si ve és cert que pujaran segurament les sancions de trànsit als conductors, que ja amb prou feines circulen a 120km/h per autopistes de 3 o 4 carrils i un únic sentit de la via, s’incrementaran. I en el camp de la seguretat, si tenim en compte que la majoria d’accidents no es produeixen en autopista, i si veiem quina seria la diferència d’accidents d’anar de 120 a 110km/h per autopista segurament estem parlant d’unes conseqüències positives pràcticament nul•les.

Però, hi ha una conseqüència més perversa que va més enllà del debat de la seguretat i l’energia i és la forma d’entendre la relació entre administracions i ciutadans. Quan un govern soluciona tot allò que creu que no és bo per la societat a base de prohibicions i sancions, com si fóssim menors d’edat, està convertint la nostre societat en una societat de càstig i de súbdits, i no d’incentiu, pedagogia i ciutadans lliures i responsables. La prohibició d’una activitat, d’un comportament, ha de ser l’ultima via que ha d’adoptar una administració en un estat democràtic i de llibertats públiques.

Incentivar els conductors a conduir millor i a formar-se contínuament, incentivar els ciutadans a comprar vehicles més segurs, menys contaminants, incentivar a les empreses a vendre aquests tipus de vehicles, o incentivar als ciutadans a utilitzar millors i més econòmics transports públics per deixar el transport privat hauria de ser la prioritat dels nostres governs.
Esta clar que prohibir és una solució còmode i fàcil pels governs, però col•labora a que al nostre país, i especialment a CCAA com Catalunya, els ciutadans gaudeixin de menys llibertats públiques, siguin més sancionats i les polítiques d’incentiu fiscal o educatiu siguin cada cop més secundàries. En definitiva, està en joc també la nostra qualitat democràtica i la nostra consideració de ciutadans o de súbdits..

*Albert Rivera,
President de Ciutadans (C’s)

VIDEO. “Gomet vermell per la consellera d’ensenyament per incomplir les sentències”

Albert Rivera: “Gomet vermell per la consellera d’ensenyament per incomplir les sentències”

● El president de C’s demana que s’apliqui un “model de convivència” a l’ensenyament on s’ensenyin les dues llengües oficials a Catalunya

Barcelona, 17 de febrer de 2011. El president de Ciutadans (C’s), Albert Rivera, ha exigit a la comissió d’ensenyament al Parlament que es respecti i s’apliqui el “model de convivència lingüística”. “El castellà també és llengua vehicular a Catalunya i per tant s’ha de complir la llei” puntualitza el president a la consellera Rigau.

En aquest sentit, Rivera manifesta que “no es pot debatre que el castellà i al català son les llengües vehiculars” i per això el president desitja “que sigui la consellera que adapti el sistema a la situació legal”

El president de C’s, que ha intervingut utilitzant tant el castellà com el català, ha destacat que C’s “vol fer compatible el dret a educar els nens en català juntament amb el castellà”i li ha dit a la consellera: “S’ha acabat el posar el crit al cel, aquest és un model de convivència i ens ha de dir com ho pensa aplicar”.

En aquest sentit Rivera ha assegurat que per C’s “alló més important per la nostra societat resulta que és alló on el govern vol retallar”. “La sensació és que és el primer lloc on han anat a parar les tisores” afirma. C’s no donarà suport a aquestes retallades ja que “aquest govern té una opacitat preocupant sobre el sistema econòmic”. “Sembla que s’estigui desmantellant l’estat del benestar” manifesta.

Rivera s’ha posat un gomet vermell com a acte solidari amb uns pares que es van posar en contacte amb C’s perquè al seu fill va ser penalitzat amb un gomet vermell per parlar castellà al pati. “Vostès el que fan és avaluar amb gomets la seva actitud i son capaços d’avaluar la seva actitud fora de les aules posant-li un gomet vermell a un nen que parla en castellà” “això és un error democràtic” insisteix Rivera.

A més a més Rivera declara que “no compartim el seu mètode, és tan senzill com aplicar el sistema de les privades on s’ensenya el català, el castellà i l’anglès”. Però aquest “No és un problema de una ni de dues famílies és un problema de la conselleria que ha ignorat tres sentències del Suprem y una del Constitucional” i afegeix “estan vostès contra les cordes. La sentencia del TC i les del TS els obliga a incorporar el castellà juntament amb el català com a llengua vehicular”.

No obstant això, Rivera ha donat suport a les iniciatives de la conselleria de recuperar l’examen de setembre, de potenciar l’autoritat del professor o de recuperar el valor de l’esforç acadèmic però ha emfatitzat “nosaltres no veiem que sigui incompatible aquestes mesures amb donar suport al sistema d’educació pública”

OPINIÓ. Albert Rivera.

Menys alarmisme i més responsabilitat.
Albert Rivera

GironaNoticies

Oriol Pujol, el president del grup parlamentari de CIU, ha comès aquesta setmana una greu irresponsabilitat, quan en declaracions públiques va dir que la Generalitat no tenia ni per pagar les nòmines, en referència a l’estat de les finances de l’administració catalana.

I la irresponsabilitat del número dos de CIU, partit que governa en solitari la Generalitat, no és per dir mentides - perquè podria ser tristament que fos veritat el que diu-, sinó per llençar, sense mostrar ni un sol compte ni una sola prova, als emprenedors, als funcionaris, als usuaris de la salut i l’educació catalana i a la UE fins i tot i a la societat en general un missatge d’alarmisme sobre la situació financera de l’administració autonòmica perillós per la nostra estabilitat econòmica i per la confiança en les nostres institucions i el nostre deute públic. I a més a més ho feia en una setmana en la que el Financial Times advertia del perill per l’economia espanyola que representa el deute català.

I es que el govern d’Artur Mas està llençant un missatge que va en la línia contrària al que necessiten els catalans, i la nostra economia especialment. I si realment la Generalitat no pogués pagar les nòmines del mes vinent, el president tindria l’obligació política i moral de convocar un ple extraordinari al Parlament per explicar d’una vegada per totes la veritat sense opacitat i sense declaracions de cara a la galeria, perquè tots els partits i agents socials poguéssim prendre decisions responsables.

CIU sabia que es trobaria una situació complicada amb la crisi econòmica. Però, passat més d’un mes des de la constitució del nou govern, Mas no s’atreveix a afrontar les retallades necessàries per ajustar el dèficit públic. Sembla com si la por a la pèrdua de suport social en plena precampanya municipal i la por a prendre decisions poc populars estigues bloquejant el nou govern.

I per altra banda, dona la sensació de que Mas està fent una nova jugada de victimisme al més pur estil Pujol per intentar aconseguir dilluns que Zapatero autoritzi que la Generalitat es pugui endeutar encara més. En qualsevol dels dos supòsits, o fins i tot si ambdós son concurrents, hem de passar de l’alarmisme i de les declaracions teatrals a l’acció i a la responsabilitat.
Des de Ciutadans (C's) assumirem el nostre paper de grup de l’oposició responsable però exigent. Si Mas vol fer retallades tindrà el nostre suport, si les retallades són en despeses innecessàries, estructures polítiques duplicades, subvencions partidistes o fins i tot en congelació de noves infraestructures si no quedés més remei. I tindrà el nostre suport per endeutar-se si presenta un pla de sanejament a executar al llarg d’aquesta legislatura, si aquest endeutament ajuda a mantenir els serveis més essencials en educació, sanitat i altres polítiques bàsiques de l'estat del benestar. Però que no compti amb nosaltres si el que pretén es endeutar-se només per guanyar temps pensant en clau electoral i no afrontant els canvis estructurals que necessitem a Catalunya per adaptar les nostres estructures polítiques i administratives als nostres ingressos actuals.

La situació de les finances publiques és complicada a tot Espanya i a Catalunya en concret, i mitja Europa ens mira per saber si sobreviurem a aquesta crisi o si s’haurà d’intervenir. Mas ha d’assumir que s’ha acabat el temps de declaracions, victimisme i amenaces de trencar amb el conjunt d’Espanya i el que toca és executar un pla d’acció que ens permeti, en 4 anys, restablir les finances publiques amb decisions valentes i a l’alçada de la situació. La majoria de ciutadans no entendrien una altra cosa.