Albert Rivera: “Gomet vermell per la consellera d’ensenyament per incomplir les sentències”
● El president de C’s demana que s’apliqui un “model de convivència” a l’ensenyament on s’ensenyin les dues llengües oficials a Catalunya
Barcelona, 17 de febrer de 2011.El president de Ciutadans (C’s), Albert Rivera, ha exigit a la comissió d’ensenyament al Parlament que es respecti i s’apliqui el “model de convivència lingüística”. “El castellà també és llengua vehicular a Catalunya i per tant s’ha de complir la llei”puntualitza el president a la consellera Rigau.
En aquest sentit, Rivera manifesta que “no es pot debatre que el castellà i al català son les llengües vehiculars” i per això el president desitja “que sigui la consellera que adapti el sistema a la situació legal”
El president de C’s, que ha intervingut utilitzant tant el castellà com el català, ha destacat que C’s “vol fer compatible el dret a educar els nens en català juntament amb el castellà”i li ha dit a la consellera: “S’ha acabat el posar el crit al cel, aquest és un model de convivència i ens ha de dir com ho pensa aplicar”.
En aquest sentit Rivera ha assegurat que per C’s “alló més important per la nostra societat resulta que és alló on el govern vol retallar”. “La sensació és que és el primer lloc on han anat a parar les tisores” afirma. C’s no donarà suport a aquestes retallades ja que “aquest govern té una opacitat preocupant sobre el sistema econòmic”. “Sembla que s’estigui desmantellant l’estat del benestar” manifesta.
Rivera s’ha posat un gomet vermell com a acte solidari amb uns pares que es van posar en contacte amb C’sperquè al seu fill va ser penalitzat amb un gomet vermell per parlar castellà al pati. “Vostès el que fan és avaluar amb gomets la seva actitud i son capaços d’avaluar la seva actitud fora de les aules posant-li un gomet vermell a un nen que parla en castellà”“això és un error democràtic”insisteix Rivera.
A més a més Rivera declaraque “no compartim el seu mètode, és tan senzill com aplicar el sistema de les privades on s’ensenya el català, el castellà i l’anglès”. Però aquest“No és un problema de una ni de dues famílies és un problema de la conselleria que ha ignorat tres sentències del Suprem y una del Constitucional” i afegeix “estan vostès contra les cordes. La sentencia del TC i les del TS els obliga a incorporar el castellà juntament amb el català com a llengua vehicular”.
No obstant això, Rivera ha donat suport a les iniciatives de la conselleria de recuperar l’examen de setembre, de potenciar l’autoritat del professor o de recuperar el valor de l’esforç acadèmic però ha emfatitzat “nosaltres no veiem que sigui incompatible aquestes mesures amb donar suport al sistema d’educació pública”
Menys alarmisme i més responsabilitat. Albert Rivera
GironaNoticies
Oriol Pujol, el president del grup parlamentari de CIU, ha comès aquesta setmana una greu irresponsabilitat, quan en declaracions públiques va dir que la Generalitat no tenia ni per pagar les nòmines, en referència a l’estat de les finances de l’administració catalana.
I la irresponsabilitat del número dos de CIU, partit que governa en solitari la Generalitat, no és per dir mentides - perquè podria ser tristament que fos veritat el que diu-, sinó per llençar, sense mostrar ni un sol compte ni una sola prova, als emprenedors, als funcionaris, als usuaris de la salut i l’educació catalana i a la UE fins i tot i a la societat en general un missatge d’alarmisme sobre la situació financera de l’administració autonòmica perillós per la nostra estabilitat econòmica i per la confiança en les nostres institucions i el nostre deute públic. I a més a més ho feia en una setmana en la que el Financial Times advertia del perill per l’economia espanyola que representa el deute català.
I es que el govern d’Artur Mas està llençant un missatge que va en la línia contrària al que necessiten els catalans, i la nostra economia especialment. I si realment la Generalitat no pogués pagar les nòmines del mes vinent, el president tindria l’obligació política i moral de convocar un ple extraordinari al Parlament per explicar d’una vegada per totes la veritat sense opacitat i sense declaracions de cara a la galeria, perquè tots els partits i agents socials poguéssim prendre decisions responsables.
CIU sabia que es trobaria una situació complicada amb la crisi econòmica. Però, passat més d’un mes des de la constitució del nou govern, Mas no s’atreveix a afrontar les retallades necessàries per ajustar el dèficit públic. Sembla com si la por a la pèrdua de suport social en plena precampanya municipal i la por a prendre decisions poc populars estigues bloquejant el nou govern.
I per altra banda, dona la sensació de que Mas està fent una nova jugada de victimisme al més pur estil Pujol per intentar aconseguir dilluns que Zapatero autoritzi que la Generalitat es pugui endeutar encara més. En qualsevol dels dos supòsits, o fins i tot si ambdós son concurrents, hem de passar de l’alarmisme i de les declaracions teatrals a l’acció i a la responsabilitat. Des de Ciutadans (C's) assumirem el nostre paper de grup de l’oposició responsable però exigent. Si Mas vol fer retallades tindrà el nostre suport, si les retallades són en despeses innecessàries, estructures polítiques duplicades, subvencions partidistes o fins i tot en congelació de noves infraestructures si no quedés més remei. I tindrà el nostre suport per endeutar-se si presenta un pla de sanejament a executar al llarg d’aquesta legislatura, si aquest endeutament ajuda a mantenir els serveis més essencials en educació, sanitat i altres polítiques bàsiques de l'estat del benestar. Però que no compti amb nosaltres si el que pretén es endeutar-se només per guanyar temps pensant en clau electoral i no afrontant els canvis estructurals que necessitem a Catalunya per adaptar les nostres estructures polítiques i administratives als nostres ingressos actuals.
La situació de les finances publiques és complicada a tot Espanya i a Catalunya en concret, i mitja Europa ens mira per saber si sobreviurem a aquesta crisi o si s’haurà d’intervenir. Mas ha d’assumir que s’ha acabat el temps de declaracions, victimisme i amenaces de trencar amb el conjunt d’Espanya i el que toca és executar un pla d’acció que ens permeti, en 4 anys, restablir les finances publiques amb decisions valentes i a l’alçada de la situació. La majoria de ciutadans no entendrien una altra cosa.
Aquests dies és notícia l'abandonament del PSC per part de Joan Pluma, per tal d'afegir-se al Govern de CiU (tal i com poc abans ho feia Ferran Mascarell).
Està clar que Pluma, regidor del PSC a Girona des de 1991, i actualment també diputat provincial a la Diputació de Girona, ha sigut una persona molt propera a Joaquim Nadal, especialment durant l'etapa de Nadal com a alcalde de Girona. Per això el propi Nadal reconeixia que no li sorprenia la notícia, i que semblava que CiU “no trobava a casa”.
Però el més sorprenent del cas no és que una persona que és regidor d'un partit des de fa 20 anys – a qui, per tant, se li suposa un mínim grau de lleialtat – passi a formar part d'un govern encapçalat pel seu principal rival, sino que des del partit al que acaba de traïr se li permeti: La primera secretària de l'agrupació local del PSC a Girona ha demanat no donar de baixa de la militància a Pluma, dient que la seva militància s'hauria de mantenir en “stand by” fins a la propera legislatura.
Si a tot això hi sumem que Mas és president gràcies a l'abstenció del PSC podem fer-nos una idea de que allò que està passant en realitat és el que des de C's venim dient des de fa dies: Ens governa la sociovergència. Una altra cosa és que al PSC no li interessi dir-ho obertament, ja que aquest moviment seria considerat pels seus votants com l'enèssima traïció que sofreixen per part del seu partit, al qual ja han castigat durament en la darrera cita electoral.
El candidat gironí de Ciutadans, David Liern, a les escales de la nova seu de la Generalitat. aniol resclosa
Candidat de Ciutadans. Malgrat la seva joventut (té només 24 anys), el gironí David Liern s'ha convertit en la peça clau de Ciutadans a Girona, ja que n'és el coordinador territorial i forma part del Consell General del partit. Recent llicenciat en Dret, defensa el bilingüisme i la regeneració democràtica.
Ciutadans encara la seva primera campanya com a partit parlamentari. Quines són les seves expectatives electorals?
El 2006, quan vam fer la nostra primera campanya, el partit havia estat creat molt recentment i es va haver de lligar una mica com es va poder. Ara portem feina a l'esquena, tenim més experiència, i per tant el resultat també serà millor. A la darrera campanya, un dels pocs mitjans que vam tenir per promocionar-nos va ser Internet. Ara estem al carrer i tenim més contacte amb la gent. Té algun número en ment?
Totes les enquestes ens diuen que pugem. Jo aposto perquè aconseguirem, com a poc, cinc diputats, cosa que ens permetrà tenir grup parlamentari propi.
El grup de Ciutadans al Parlament, durant aquest mandat, ha sofert molts canvis, ja que dos dels tres diputats originals n'han marxat. Això pot tornar a passar?
Com ja he dit, les eleccions passades les vam haver de preparar una mica sobre la marxa. Sí que hi va haver divergència d'opinions entre l'Albert Rivera i les dues altres persones que en un primer moment formaven part del grup mixt, però aquesta crisi ja està superada. N'hem après, sabem que hem comès errors i procurarem no tornar-hi a caure.
Quan Antonio Robles va passar a UPyD, es va emportar un grup de militants amb ell. Com es poden recuperar aquests vots?
Ara mateix, UPyD no representa una amenaça per nosaltres a Catalunya, perquè no està tan arrelat. Hi va haver un grup de votants que se'n va anar amb l'Antonio Robles, però no era un grup excessivament gran. Els números parlen per si sols. A més, ara mateix, UPyD té a Catalunya una estructura molt inestable.
Més enllà del bilingüisme, quines altres prioritats té Ciutadans?
Els mitjans s'han centrat en el bilingüisme, però el nostre programa és molt ampli i creiem que cal una empenta per a la regeneració democràtica. Hem intentat tirar endavant, i no ha estat possible, una llei electoral de Catalunya -ja que som la única comunitat que no té una llei electoral pròpia-, en la qual s'estableixi un sistema de llistes obertes. També volem la limitació de mandats, amb dos mandats per al president de la Generalitat, el president del Parlament i els consellers, més transparència i reduir la despesa electoral a la meitat.
I què proposen per afrontar la crisi econòmica?
Hem de generar feina, i per aconseguir-ho primer cal ajudar qui genera aquesta feina. En aquest cas, a Catalunya són sobretot petites i mitjanes empreses. Per això, volem proposar moltes millores per a les pimes, com ara facilitats de crèdit amb l'Institut Català de Finances i mesures similars. I de cara als treballadors, volem promoure la contractació indefinida tot jugant amb les quotes de la seguretat social que han de pagar les empreses, de manera que a les que contractin treballadors indefinidament se'ls abaixaria la quota i als que ho fessin temporalment se'ls apujaria.
Amb qui pactaria, Ciutadans?
Amb la composició actual, podríem arribar a plantejar-nos pactes amb les dues forces constitucionalistes que hi ha ara al Parlament, que serien el PSOE i el PP. Veiem que el PSC especialment tindrà una davallada molt forta, i llavors creiem que un sistema adequat seria un tripartit a la basca, és a dir, un tripartit constitucionalista. Però sabem que és un escenari una mica utòpic, perquè els polítics que lideren a Catalunya aquests partits no són com Patxi López i Basagoiti.
L'altre dia, Laporta va omplir l'auditori de la UdG a Montilivi. L'independentisme està en el seu punt culminant?
És veritat que en els darrers anys l'independentisme ha crescut, però les enquestes del Centre d'Estudis d'Opinió li dónen unes xifres que més o menys es mantenen. Ha tingut una petita crescuda, però no ha evolucionat gaire. Nosaltres creiem que les persones, tal com diuen les enquestes, se senten tant catalans com espanyols i ho viuen amb normalitat. Estem en contra de tots els nacionalismes, tant el català com l'espanyol, creiem que s'ha de viure amb normalitat la condició de català i espanyol, que una cosa no és incompatible amb l'altra i el que volem és una Catalunya forta dins d'una Espanya forta i a més respectant que Espanya és plural. Creu que els partits independentistes tenen possibilitats d'entrar al Parlament?
Els vots que perd ERC perquè els seus militants estan descontents van passant a Reagrupament o a Solidaritat. És cert que Solidaritat té el "plus" que Laporta és una persona molt coneguda, i probablement a la gent que no estigui posada en política li soni més. Sí, podria ser perfectament possible que entrés qualsevol d'ells o fins i tot els dos. Però pensem que no és que hagi pujat l'independentisme, sinó que el vot independentista que hi havia en al Parlament anterior es fragmentarà.
Per a C's, les comarques gironines són un lloc especialment complicat per a fer-hi forat?
Nosaltres concentrem el nostre vot a Barcelona i província, és evident. A Girona hem crescut molt en el darrer any i mig, i tenim agrupacions actives a ciutats com Blanes, Roses i Lloret. Les enquestes ens dónen que a Girona duplicarem o fins i tot més el vot.
Quines han de ser les prioritats per a les comarques gironines?
Patim del "barcelonacentrisme" que hi ha tant en la política com en la cultura. Cal endegar noves infraestructures i mantenir-ne i millorar d'altres. Exemples n'hi ha molts: creiem que la MAT és prioritària, tot i que creiem que s'hauria d'haver esforçat més en fer-la soterrada; el desdoblament de l'Eix Transversal, ja que una infraestructura que és relativament nova no és normal que ens haguem de preocupar de desdoblar-la ara quan fa uns anys la podien haver fet perfectament. I sobretot, acabar obres pendents a la N-II i moltes altres carreteres que ara estan paralitzades per la crisi.
Vostè hagués recorregut el reglament del català a l'Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Girona?
El nostre model d'administració accepta el bilingüisme perquè a la societat hi és. La majoria dels catalans som bilingües i crec que és una riquesa, un bé que hem de fomentar. Nosaltres, a l'Ajuntament, igual que a qualsevol institució, li demanem que reflecteixi aquesta prioritat. L'Ajuntament de Girona, igual que passava a Lleida, Tarragona i Barcelona, no reflectia aquesta prioritat. Per tant, veiem positivament que el TSJC es postuli a favor del bilingüisme.
" title="El candidat gironí de Ciutadans, David Liern, a les escales de la nova seu de la Generalitat. 