ORIOL Colomer i Carles
Publicat a Diari de Girona, el 6 de novembre de 2006
Ja ha aparegut el que em temia, i que no costa gaire d´explicar d´acord amb una simple sociologia electoral de Catalunya.La unió del PSC català i del PSOE espanyol va ser una operació intel·ligent i molt favorable per Catalunya, on aproximadament la meitat del habitants provenen de la immigració interior. Però ara els espanyolistes irreductibles i irredemptes, de Santa Coloma de Gramenet i de l´Hospitalet de Llobregat (per la senzilla raó que és on hi ha més gent) han trobat un partit lerrouxista, catalanofòbic, estrany en tot el que diu i fa, amb una gran heterogeneïtat de socis, que obra les portes, o millor dit el vot, a tots aquells que estan enfurismats pel modest catalanisme del PSC, menys modest el de ICV, que no poden votar el PSOE (que ja els aniria bé: Bono, Guerra, etc.), i que mai no votarien ni CiU ni menys encara ERC.Han trobat el seu lloc en Ciutadans: quatre professors castellanistes, uns quants ressentits, algun comediant, estudiants i treballadors liberals que mai no han volgut conèixer ni la història ni la llengua ni la literatura de Catalunya. I és ben interessant que els hagin votat majoritàriament una població bàsicament ignorant del temes a dalt esmentats.Si hi pot afegir algun «barcelonauta» d´aquests que parlen castellà, perquè fa més fi, algun advocat, algun jutge, i això és tot. «Què se han creído éstos de la Generalitat?»: és aquest el seu territori electoral, els descontents i els enfadats amb Catalunya, els hostils a un modest redreçament del poble oprimit, vexat, humiliat i desproveït de la seva llengua, des del Felip V, i encara molt abans; i per no dir molt després.Em sembla que són pitjor que el PP, que en fi de comptes, és la botifleria de sempre. Ciutadans és un partit de bufons, artistes de la trencadissa general, una «droite divina», il·lustrada, hereva del «guerrilleros de Cristo Rey» ara sense religió i ben maquillats de cultura. Són els àcrates, els de la dreta no milionària del PP, amb un bon sou, això sí, i amb un cert vernís d´intel·ligència. Però no els ha votat la intel·lectualitat, sinó la ignorància enfadada -no se sap per què- amb Catalunya.Només espero que la seva anarquia intel·lectual, el seu diletantisme, la seva diarrea mental i la falta de grans cabals de diners els porti a un final no llunyà o a la integració en el Partit Popular. Seria un bon final d´aquesta comèdia.
La resposta de ciutadans
Agrupació de Girona. Ciutadans – Partit de la Ciutadania
Enviada al Diari de Girona, en rèplica a l'article d'Oriol Colomer.
No va ser publicada.
Volem matisar la descripció que el senyor Oriol Colomer fa del nostre partit, al seu escrit “Ciutadans: una reedició de l´acratisme antinacionalista”, aparegut en aquest diari. Allà critica les persones que han promogut, simpatitzat i votat Ciutadans, basant-se en prejudicis sectaris, llocs comuns, acusacions gratuïtes, i una mena de pensament únic mancat de reflexió que s’ha instal·lat entre nosaltres com a pal·li de la classe política que ens governa. Qualifica Ciutadans de lerrouxista, espanyolista, catalanofóbic (sic), estrany, àcrata, diletant, per acabar concloent que es tracta d’una formació a la qual només es pot votar per ignorància o per ressentiment.
No ignorem la part de la nostra realitat que representen la història, la llengua o la literatura catalanes, però cal dir també que desconeixem algunes altres coses vitals per encarar el futur. Així, volem saber amb claredat cap a on ens vol portar la nostra classe política, tan carregada de referents en els drets i els greuges històrics, la construcció nacional, la identificació entre llengua, nació sentimental i territori, i, en canvi, tan mancada de valors universals que es puguin defensar amb orgull tant aquí com a les antípodes. Ressentits, pot ser també una mica, però amb aquests polítics, per tants anys i esforços perduts en debats estèrils i victimistes. Per deixar les coses clares, Ciutadans rebutja el control de les institucions, dels mitjans de comunicació, i, en suma, de la societat, per part de construccions ideològiques que no són compartides per tots, com ara la nació sentimental o la religió.
Ciutadans ha nascut en defensa de valors universals que suposàvem ja ben consolidats en aquest segle XXI tot just començat. Entre aquests valors es troben l’adequació de les nostres institucions a una societat plural, la llibertat d’expressió i la igualtat d’oportunitats en el debat polític, el fer valer la màxima democràtica “un home, un vot”, la millora del sistema de representació democràtica i l’extensió dels drets de ciutadania, complets i no per punts, a tots aquells que, residint aquí, contribueixen al progrés social i econòmic, i, també, l’imperi de la llei. Volem que les nostres institucions vetllin pel benestar i el progrés de les persones, en llibertat, i no pretenguin emmotllar-les a la idea de societat que tenen alguns dels nostres governants.
Agrupació de Girona. Ciutadans – Partit de la Ciutadania
lunes, 6 de noviembre de 2006
domingo, 5 de noviembre de 2006
L'armari de Ciutadans
L'armari de Ciutadans
05 novembre 2006, Opinió, Avui, Francesc Puigpelat
Els Ciutadans ja surten de l'armari. L'endemà de les eleccions, la senyora X em deia que havia votat el partit d'Albert Rivera. Perfil de X: castellanoparlant, quaranta anys, rebotada amb el tripartit i exvotant del PSC.
Jo era dels que creien que el partit de Boadella i els pijos es fondria en el no-res en baixar dels llimbs intel·lectuals a la crua realitat. M'equivocava. Només cal repassar els resultats: Barcelona ciutat, 4,5% dels vots; Castelldefels, 6,2%; Cerdanyola, 6,8%; l'Hospitalet, 4,4%, i a Cornellà, feu de Montilla, el 4,8%. La dada és significativa, perquè cal tenir en compte un detall que ha passat desapercebut: la major part dels vots de Ciutadans vénen del PSC, i no del PP. Així ho explica el mateix Rivera. El Mundo i la COPE, els mitjans valedors de Ciutadans, no són rucs: saben que l'invent resta uns pocs vots al PP, però contribueix a debilitar el PSC.
Ciutadans ha aconseguit connectar amb tot un sector social que no se sentia còmode amb els altres partits. En dues paraules: són espanyolistes i d'esquerra. La senyora X em deia: "Jo no he votat mai el PP, perquè és de dretes". I ho deia amb aquella emfàtica cara de fàstic que posa la gent d'esquerra de tota la vida quan es refereix al PP o a CiU.
Així, apareix un espai polític que, fins ara, havia quedat tapat sota el paraigua de l'ambigüitat nacional i lingüística del PSC. El pacte de PSC amb ERC ha trencat l'ambigüitat i ha destapat el descontentament. Primer, es van rebel·lar els intel·lectuals maragallians de cosmopolitisme de pont aeri. I l'1 de novembre, s'hi han afegit milers de votants del cinturó.
I compte: això tot just comença. Des del Parlament, Ciutadans replantejarà la immersió en català a les escoles. Farà forat: segur. Una persona que viu a Santa Coloma, a Cornellà o a Nou Barris, que parla en castellà, que fa tota la seva vida en castellà, que viu a Espanya i mira Tele-5 i Cuatro, no entén per què els seus fills han d'estudiar només en català. És normal. El PSC no ha estat capaç a explicar la immersió als seus votants. I mentre els socialistes estaven ocupats a repartir conselleries i a debatre l'Estatut, Ciutadans li segava l'herba sota els peus. Ara Montilla en patirà les conseqüències. I, de retruc, les patirà tota la societat catalana, perquè el PSC haurà de cedir davant d'aquest sector de l'electorat per evitar que deserti.
L'èxit de Ciutadans ve del seu fort component nacionalista (espanyol) i identitari. Per això pot permetre's el luxe de l'ambigüitat ideològica ("som un partit socialdemòcrata amb punts de liberalisme progressista", deia l'Albert Rivera). I per això pot retroalimentar-se molt bé amb ERC. Les picabaralles entre Rivera i Carod donaran molts vots a l'un i l'altre, i confirmaran que la bandera i la llengua (la catalana o l'espanyola, segons els casos) són les coses que de debò interessen a la gent i aixequen passions. Si Rivera i els seus ho fan bé, hi ha un armari ple de potencials votants de Ciutadans. Un armari enorme.
05 novembre 2006, Opinió, Avui, Francesc Puigpelat
Els Ciutadans ja surten de l'armari. L'endemà de les eleccions, la senyora X em deia que havia votat el partit d'Albert Rivera. Perfil de X: castellanoparlant, quaranta anys, rebotada amb el tripartit i exvotant del PSC.
Jo era dels que creien que el partit de Boadella i els pijos es fondria en el no-res en baixar dels llimbs intel·lectuals a la crua realitat. M'equivocava. Només cal repassar els resultats: Barcelona ciutat, 4,5% dels vots; Castelldefels, 6,2%; Cerdanyola, 6,8%; l'Hospitalet, 4,4%, i a Cornellà, feu de Montilla, el 4,8%. La dada és significativa, perquè cal tenir en compte un detall que ha passat desapercebut: la major part dels vots de Ciutadans vénen del PSC, i no del PP. Així ho explica el mateix Rivera. El Mundo i la COPE, els mitjans valedors de Ciutadans, no són rucs: saben que l'invent resta uns pocs vots al PP, però contribueix a debilitar el PSC.
Ciutadans ha aconseguit connectar amb tot un sector social que no se sentia còmode amb els altres partits. En dues paraules: són espanyolistes i d'esquerra. La senyora X em deia: "Jo no he votat mai el PP, perquè és de dretes". I ho deia amb aquella emfàtica cara de fàstic que posa la gent d'esquerra de tota la vida quan es refereix al PP o a CiU.
Així, apareix un espai polític que, fins ara, havia quedat tapat sota el paraigua de l'ambigüitat nacional i lingüística del PSC. El pacte de PSC amb ERC ha trencat l'ambigüitat i ha destapat el descontentament. Primer, es van rebel·lar els intel·lectuals maragallians de cosmopolitisme de pont aeri. I l'1 de novembre, s'hi han afegit milers de votants del cinturó.
I compte: això tot just comença. Des del Parlament, Ciutadans replantejarà la immersió en català a les escoles. Farà forat: segur. Una persona que viu a Santa Coloma, a Cornellà o a Nou Barris, que parla en castellà, que fa tota la seva vida en castellà, que viu a Espanya i mira Tele-5 i Cuatro, no entén per què els seus fills han d'estudiar només en català. És normal. El PSC no ha estat capaç a explicar la immersió als seus votants. I mentre els socialistes estaven ocupats a repartir conselleries i a debatre l'Estatut, Ciutadans li segava l'herba sota els peus. Ara Montilla en patirà les conseqüències. I, de retruc, les patirà tota la societat catalana, perquè el PSC haurà de cedir davant d'aquest sector de l'electorat per evitar que deserti.
L'èxit de Ciutadans ve del seu fort component nacionalista (espanyol) i identitari. Per això pot permetre's el luxe de l'ambigüitat ideològica ("som un partit socialdemòcrata amb punts de liberalisme progressista", deia l'Albert Rivera). I per això pot retroalimentar-se molt bé amb ERC. Les picabaralles entre Rivera i Carod donaran molts vots a l'un i l'altre, i confirmaran que la bandera i la llengua (la catalana o l'espanyola, segons els casos) són les coses que de debò interessen a la gent i aixequen passions. Si Rivera i els seus ho fan bé, hi ha un armari ple de potencials votants de Ciutadans. Un armari enorme.
jueves, 2 de noviembre de 2006
Suscribirse a:
Entradas (Atom)