VIDEO. “Gomet vermell per la consellera d’ensenyament per incomplir les sentències”

Albert Rivera: “Gomet vermell per la consellera d’ensenyament per incomplir les sentències”

● El president de C’s demana que s’apliqui un “model de convivència” a l’ensenyament on s’ensenyin les dues llengües oficials a Catalunya

Barcelona, 17 de febrer de 2011. El president de Ciutadans (C’s), Albert Rivera, ha exigit a la comissió d’ensenyament al Parlament que es respecti i s’apliqui el “model de convivència lingüística”. “El castellà també és llengua vehicular a Catalunya i per tant s’ha de complir la llei” puntualitza el president a la consellera Rigau.

En aquest sentit, Rivera manifesta que “no es pot debatre que el castellà i al català son les llengües vehiculars” i per això el president desitja “que sigui la consellera que adapti el sistema a la situació legal”

El president de C’s, que ha intervingut utilitzant tant el castellà com el català, ha destacat que C’s “vol fer compatible el dret a educar els nens en català juntament amb el castellà”i li ha dit a la consellera: “S’ha acabat el posar el crit al cel, aquest és un model de convivència i ens ha de dir com ho pensa aplicar”.

En aquest sentit Rivera ha assegurat que per C’s “alló més important per la nostra societat resulta que és alló on el govern vol retallar”. “La sensació és que és el primer lloc on han anat a parar les tisores” afirma. C’s no donarà suport a aquestes retallades ja que “aquest govern té una opacitat preocupant sobre el sistema econòmic”. “Sembla que s’estigui desmantellant l’estat del benestar” manifesta.

Rivera s’ha posat un gomet vermell com a acte solidari amb uns pares que es van posar en contacte amb C’s perquè al seu fill va ser penalitzat amb un gomet vermell per parlar castellà al pati. “Vostès el que fan és avaluar amb gomets la seva actitud i son capaços d’avaluar la seva actitud fora de les aules posant-li un gomet vermell a un nen que parla en castellà” “això és un error democràtic” insisteix Rivera.

A més a més Rivera declara que “no compartim el seu mètode, és tan senzill com aplicar el sistema de les privades on s’ensenya el català, el castellà i l’anglès”. Però aquest “No és un problema de una ni de dues famílies és un problema de la conselleria que ha ignorat tres sentències del Suprem y una del Constitucional” i afegeix “estan vostès contra les cordes. La sentencia del TC i les del TS els obliga a incorporar el castellà juntament amb el català com a llengua vehicular”.

No obstant això, Rivera ha donat suport a les iniciatives de la conselleria de recuperar l’examen de setembre, de potenciar l’autoritat del professor o de recuperar el valor de l’esforç acadèmic però ha emfatitzat “nosaltres no veiem que sigui incompatible aquestes mesures amb donar suport al sistema d’educació pública”

OPINIÓ. Albert Rivera.

Menys alarmisme i més responsabilitat.
Albert Rivera

GironaNoticies

Oriol Pujol, el president del grup parlamentari de CIU, ha comès aquesta setmana una greu irresponsabilitat, quan en declaracions públiques va dir que la Generalitat no tenia ni per pagar les nòmines, en referència a l’estat de les finances de l’administració catalana.

I la irresponsabilitat del número dos de CIU, partit que governa en solitari la Generalitat, no és per dir mentides - perquè podria ser tristament que fos veritat el que diu-, sinó per llençar, sense mostrar ni un sol compte ni una sola prova, als emprenedors, als funcionaris, als usuaris de la salut i l’educació catalana i a la UE fins i tot i a la societat en general un missatge d’alarmisme sobre la situació financera de l’administració autonòmica perillós per la nostra estabilitat econòmica i per la confiança en les nostres institucions i el nostre deute públic. I a més a més ho feia en una setmana en la que el Financial Times advertia del perill per l’economia espanyola que representa el deute català.

I es que el govern d’Artur Mas està llençant un missatge que va en la línia contrària al que necessiten els catalans, i la nostra economia especialment. I si realment la Generalitat no pogués pagar les nòmines del mes vinent, el president tindria l’obligació política i moral de convocar un ple extraordinari al Parlament per explicar d’una vegada per totes la veritat sense opacitat i sense declaracions de cara a la galeria, perquè tots els partits i agents socials poguéssim prendre decisions responsables.

CIU sabia que es trobaria una situació complicada amb la crisi econòmica. Però, passat més d’un mes des de la constitució del nou govern, Mas no s’atreveix a afrontar les retallades necessàries per ajustar el dèficit públic. Sembla com si la por a la pèrdua de suport social en plena precampanya municipal i la por a prendre decisions poc populars estigues bloquejant el nou govern.

I per altra banda, dona la sensació de que Mas està fent una nova jugada de victimisme al més pur estil Pujol per intentar aconseguir dilluns que Zapatero autoritzi que la Generalitat es pugui endeutar encara més. En qualsevol dels dos supòsits, o fins i tot si ambdós son concurrents, hem de passar de l’alarmisme i de les declaracions teatrals a l’acció i a la responsabilitat.
Des de Ciutadans (C's) assumirem el nostre paper de grup de l’oposició responsable però exigent. Si Mas vol fer retallades tindrà el nostre suport, si les retallades són en despeses innecessàries, estructures polítiques duplicades, subvencions partidistes o fins i tot en congelació de noves infraestructures si no quedés més remei. I tindrà el nostre suport per endeutar-se si presenta un pla de sanejament a executar al llarg d’aquesta legislatura, si aquest endeutament ajuda a mantenir els serveis més essencials en educació, sanitat i altres polítiques bàsiques de l'estat del benestar. Però que no compti amb nosaltres si el que pretén es endeutar-se només per guanyar temps pensant en clau electoral i no afrontant els canvis estructurals que necessitem a Catalunya per adaptar les nostres estructures polítiques i administratives als nostres ingressos actuals.

La situació de les finances publiques és complicada a tot Espanya i a Catalunya en concret, i mitja Europa ens mira per saber si sobreviurem a aquesta crisi o si s’haurà d’intervenir. Mas ha d’assumir que s’ha acabat el temps de declaracions, victimisme i amenaces de trencar amb el conjunt d’Espanya i el que toca és executar un pla d’acció que ens permeti, en 4 anys, restablir les finances publiques amb decisions valentes i a l’alçada de la situació. La majoria de ciutadans no entendrien una altra cosa.