L'armari de Ciutadans

L'armari de Ciutadans
05 novembre 2006, Opinió, Avui, Francesc Puigpelat

Els Ciutadans ja surten de l'armari. L'endemà de les eleccions, la senyora X em deia que havia votat el partit d'Albert Rivera. Perfil de X: castellanoparlant, quaranta anys, rebotada amb el tripartit i exvotant del PSC.
Jo era dels que creien que el partit de Boadella i els pijos es fondria en el no-res en baixar dels llimbs intel·lectuals a la crua realitat. M'equivocava. Només cal repassar els resultats: Barcelona ciutat, 4,5% dels vots; Castelldefels, 6,2%; Cerdanyola, 6,8%; l'Hospitalet, 4,4%, i a Cornellà, feu de Montilla, el 4,8%. La dada és significativa, perquè cal tenir en compte un detall que ha passat desapercebut: la major part dels vots de Ciutadans vénen del PSC, i no del PP. Així ho explica el mateix Rivera. El Mundo i la COPE, els mitjans valedors de Ciutadans, no són rucs: saben que l'invent resta uns pocs vots al PP, però contribueix a debilitar el PSC.
Ciutadans ha aconseguit connectar amb tot un sector social que no se sentia còmode amb els altres partits. En dues paraules: són espanyolistes i d'esquerra. La senyora X em deia: "Jo no he votat mai el PP, perquè és de dretes". I ho deia amb aquella emfàtica cara de fàstic que posa la gent d'esquerra de tota la vida quan es refereix al PP o a CiU.
Així, apareix un espai polític que, fins ara, havia quedat tapat sota el paraigua de l'ambigüitat nacional i lingüística del PSC. El pacte de PSC amb ERC ha trencat l'ambigüitat i ha destapat el descontentament. Primer, es van rebel·lar els intel·lectuals maragallians de cosmopolitisme de pont aeri. I l'1 de novembre, s'hi han afegit milers de votants del cinturó.
I compte: això tot just comença. Des del Parlament, Ciutadans replantejarà la immersió en català a les escoles. Farà forat: segur. Una persona que viu a Santa Coloma, a Cornellà o a Nou Barris, que parla en castellà, que fa tota la seva vida en castellà, que viu a Espanya i mira Tele-5 i Cuatro, no entén per què els seus fills han d'estudiar només en català. És normal. El PSC no ha estat capaç a explicar la immersió als seus votants. I mentre els socialistes estaven ocupats a repartir conselleries i a debatre l'Estatut, Ciutadans li segava l'herba sota els peus. Ara Montilla en patirà les conseqüències. I, de retruc, les patirà tota la societat catalana, perquè el PSC haurà de cedir davant d'aquest sector de l'electorat per evitar que deserti.
L'èxit de Ciutadans ve del seu fort component nacionalista (espanyol) i identitari. Per això pot permetre's el luxe de l'ambigüitat ideològica ("som un partit socialdemòcrata amb punts de liberalisme progressista", deia l'Albert Rivera). I per això pot retroalimentar-se molt bé amb ERC. Les picabaralles entre Rivera i Carod donaran molts vots a l'un i l'altre, i confirmaran que la bandera i la llengua (la catalana o l'espanyola, segons els casos) són les coses que de debò interessen a la gent i aixequen passions. Si Rivera i els seus ho fan bé, hi ha un armari ple de potencials votants de Ciutadans. Un armari enorme.