El vergonyós tractament que la policia i la premsa local va donar aquell vespre a la llibertat d’expressió ja és història. La vergonyosa manera en què es va permetre aquella coacció en un acte lliure, el judici de certa premsa sobre les intencions dels assistents, i la posat en dos plans simètrics i equivalents dels assistents i els boicotejadors. Aquell vespre vam coincidir amb una premsa i una policia que ens vigilava, que no actuaren fins que els assistents van intenten defensar de debó el seu dret a sentir aquells que exerceixen el seu dret de llibertat d’expressió. Molts dels assistents a aquella xerrada ens hem trobat després, i hem reconegut que el que allà vam veure i patir era prou revelador d’un temps i un país.
Està per veure en quin lloc es decidia aquell vespre el nostre futur. Si al Tinell o a l’Hotel Sol. Si en la cel·lebració autocomplaent al Tinell d’una classe política encantada de conéixer-se a ella mateixa, o en l’enfrontament, autèntic però afortunadament no massa violent i només pel control d’una sala de conferències, entre el totalitarisme i la LLIBERTAT.
No hay comentarios:
Publicar un comentario