Resposta a l'escrit de Joan Olòriz

He llegit diverses vegades el seu escrit: 12 d'octubre, de quina celebració parlem? i he arribat a la conclusió que està fet amb una dosi d'impotència i una altra de mala llet.

La d'impotència la comparteixo. Passen els anys i no es troben (perquè no es busquen) solucions als problemes històrics del planeta, ja sigui la fam, el repartiment de la riquesa, l'educació, l'explotació infantil… La mala llet que desprèn l'escrit és el resultat de barrejar aquesta impotència amb la llei d'estrangeria de la Comunitat Econòmica Europea i un títol que no té res a veure amb aquest escrit. Senyor Olòriz, aquesta barreja és un insult a la intel·ligència dels lectors.

La celebració d'aquesta festa en aquesta data no ens converteix en responsables de l'espoliació, ni de les barbaritats que es van cometre en èpoques passades. La celebració de la festa nacional per un sentiment de pertinença a un col·lectiu no és en si mateix un acte que ens hagi d'avergonyir.

Mateo Padilla, coordinador de l'Agrupació de Girona de Ciutadans - Partido de la Ciudadanía

Llegir a El Punt

El català, assignatura pendent de l’administració de l’Estat

Así titula el diario AVUI una noticia sobre la encuesta sobre los "usos lingüístics a les institucions de Catalunya 2007 elaborada per la secretaria de Política Lingüística".

LLama la atención que el diario destaque como asignatura pendiente de la Administración central el presentar unos porcentajes de uso escrito del catalán de "sólo" entre el 50 y el 70 %, según la actividad. Teniendo en cuenta que la población catalana está repartida a partes casi iguales entre casatellanohablante y catalanohablantes, estas cifras sólo dan idea de una "discriminación positiva" hacia la lengua catalana por parte de la Administració central. Sin embargo, el diario califica la situación del catalán como "precaria".

A nosotros nos llama más la atención la discriminación que el conjunto de las Administraciones ejerce hacia la lengua española. Así, y según las cifras que presenta el diario sobre la actividad oral más habitual o cotidiana con los usuarios (ver el gráfico), la Generalitat arrincona al castellano a un uso menor al 10%, como los Colegios profesionales. Las empresas públicas lo usan al 15 %, los Ayuntamientos alrededor del 25%, como las Federaciones y entidades, y los Consejos Comarcales poco más del 10%. En el caso del uso escrito, el castellano queda relegado, por decirlo suavemente, a porcentajes realmente insignificantes, según los datos que da el mismo diario.

Y eso que no hablan del uso en las escuelas. Suponemos que esos usos tan elevados del castellano en las administraciones son los que impiden "viure en català a Catalunya", y por eso el nacionalismo los quiere erradicar urgentemente, y de paso ir alimentando el pesebre con cargo al erario público... La normalización lingüística, después de todo, es otro de sus boyantes negocios.

Un fantasma recorre España

Com sempre, el nostre diputat al Parlament Antonio Robles l'encerta de plè.

Un fantasma recorre España, es el fantasma de la disgregación. Ha nacido de una irrefrenable exaltación de las más extravagantes tradiciones. Lo mismo sirve la raza de un burro, como la apropiación del origen de Colón. No importa que sean ridículas o inútiles, sólo que sirvan para diferenciarse y afirmarse frente a la voluntad de una Constitución común de ciudadanos libres e iguales. Empezó en Cataluña, se extendió al País Vasco, más tarde a Galicia y ahora no hay pueblo alguno en España donde no surja un minero cavando el pasado para extraer señas de identidad capaces de dar el pego. Es una estampida de ilusos enloquecidos por sacralizar un territorio, una lengua o un traje regional de lentejuelas ridículas. Posee, a la vez, la característica de cualquier moda adolescente del más estúpido consumismo y del peor conservadurismo del siglo XIX. En uno y otro caso, el egoísmo. A esto le llaman su derecho a decidir.

Podeu continuar llegint clicant aqui

Pinya de Rosa, punt final?

Després d’anys de lluites i denúncies públiques, per fi Pinya de Rosa tindrà un Òrgan Rector tal i com es preveia en la Llei 25/2003 de creació del Paratge d’Interès Natural de Pinya de Rosa.
Ciutadans, des del seus inicis, va lluitar per la preservació d’aquest paratge natural davant la passivitat del Govern de la Generalitat obligant-nos a presentar una Proposta de Resolució per tal que el Tripartit adquirís la finca com a ús públic i desenvolupés un Pla Rector de l’ús, gestió i protecció de Pinya de Rosa, així com que fossin protegits els elements naturals que motivaren la declaració de la finca com a Paratge Natural d’Interès Nacional.

Finalment, el passat dimecres, la comissió de Medi Ambient i Habitatge ha aprovat la proposta de resolució que Ciutadans va presentar en el seu dia. Pinya de Rosa, tindrà, un Pla Rector d’Ús, Gestió i Protecció tal i com es mereix i demanava Ciutadans.

Per fi, un dels patrimonis naturals més emblemàtics del nostre litoral, tindrà un pla de preservació més consistent, més fort i amb un òrgan rector eficaç. D’aquesta manera, es posa solució a anys de protestes i lluita per plataformes veïnals i grups polítics, especial esment a la plataforma Salvem Pinya de Rosa que es va mobilitzar per preservar aquest tresor i les joies del seu jardí botànic. Ara només cal esperar que aquest Pla Rector sigui eficaç, coherent i reflecteixi el que la ciutadania demana, que Pinya de Rosa continuï sent aquell espai verge front de mar que a resistit a l’especulació i la massificació, un exemple i mostra viva del patrimoni i riquesa natural de Blanes i la mediterrània, Pinya de Rosa ha de tornar a ser, un museu vivent que representi un punt de llum del nostre litoral. Sembla, que aquesta vegada, entre tots, ho hem aconseguit!

Fran Hervías Chirosa.
Secretari d’Acció Política de C’s a la província de Girona.