"El nivell C de català ha de ser un mèrit, no una exigència"
El president de Ciutadans, Albert Rivera, ha dit sobre la mesura anunciada ahir en aquest programa pel conseller Josep Huguet, que per als professors universitaris el nivell C de català "ha de ser un mèrit, i no una exigència". Rivera ha anunciat que el seu partit estudiarà presentar un recurs al Defensor del Poble perquè recorri aquest decret al Tribunal Constitucional.
martes, 31 de agosto de 2010
miércoles, 25 de agosto de 2010
sábado, 21 de agosto de 2010
Opinión
Eleccions primàries vs democràcia primària.
Unes eleccions primàries són aquelles mitjançant les quals es designa a la persona que encapçalarà una determinada llista electoral, o bé la composició i ordre de la llista sencera. N'hi ha de diversos tipus, tot i que les més usuals són les “tancades”, en les quals només participen els militants del partit polític en qüestió.
El sistema d'eleccions primàries té una llarga tradició als Estats Units i altres països d'Amèrica Llatina. Malauradament, això no succeeix tant a Europa, i en el sistema espanyol les eleccions primàries ténen un paper anecdòtic. Tant és així que recentment hem vist còm al PSOE han intentat evitar-les a tota costa, tractant d'imposar com a candidata per a les properes eleccions a la Comunitat Autònoma de Madrid l'actual ministra Trinidad Jiménez, i deixant de banda Tomás Gómez. Cal dir que la meva intenció no és fer valoracions sobre els candidats o sobre quin d'ells pot ser millor o pitjor, ja que d'això ja se'n encarregaràn els militants del PSM.
No obstant, crec que es fa necessària una reflexió: Volem mantenir un sistema en el qual els partits tracten d'evitar tot control a l'hora d'escollir els seus candidats? No seria millor avançar cap a un sistema de llistes obertes i desbloquejades, per tal de que siguin els mateixos ciutadans els que expressin les seves preferències sense restriccions?
En un punt intermig entre aquests dos sistemes hi trobem les eleccions primàries: Tot i que d'una forma força més limitada, amb les primàries es busca també reduïr l'arbitrarietat en la confecció de les llistes. Mitjançant les eleccions primàries s'aconsegueixen opcions electorals de més qualitat i serà escollit qui millor representi el grup de ciutadans d'una determinada ideologia política, no aquell que sigui imposat per la cúpula del partit de torn.
A Ciutadans (C's) hem apostat des dels nostres inicis per un sistema de llistes obertes i desbloquejades, però fins que aquest model s'implanti – cosa que trigarà en succeïr, ja que hi ha molts interessos de per mig – creiem que les eleccions primàries són el model a seguir, per tal d'evolucionar des d'un model primari de democràcia com el nostre cap a un de més participatiu i en el s'eliminin els intermediaris entre els ciutadans i els seus representants públics.
David Liern. Candidat de C's al Parlament per Girona.
Publicado en: Gironanoticies
http://www.gironanoticies.com/noticies/noticia.php?id=18203
Unes eleccions primàries són aquelles mitjançant les quals es designa a la persona que encapçalarà una determinada llista electoral, o bé la composició i ordre de la llista sencera. N'hi ha de diversos tipus, tot i que les més usuals són les “tancades”, en les quals només participen els militants del partit polític en qüestió.
El sistema d'eleccions primàries té una llarga tradició als Estats Units i altres països d'Amèrica Llatina. Malauradament, això no succeeix tant a Europa, i en el sistema espanyol les eleccions primàries ténen un paper anecdòtic. Tant és així que recentment hem vist còm al PSOE han intentat evitar-les a tota costa, tractant d'imposar com a candidata per a les properes eleccions a la Comunitat Autònoma de Madrid l'actual ministra Trinidad Jiménez, i deixant de banda Tomás Gómez. Cal dir que la meva intenció no és fer valoracions sobre els candidats o sobre quin d'ells pot ser millor o pitjor, ja que d'això ja se'n encarregaràn els militants del PSM.
No obstant, crec que es fa necessària una reflexió: Volem mantenir un sistema en el qual els partits tracten d'evitar tot control a l'hora d'escollir els seus candidats? No seria millor avançar cap a un sistema de llistes obertes i desbloquejades, per tal de que siguin els mateixos ciutadans els que expressin les seves preferències sense restriccions?
En un punt intermig entre aquests dos sistemes hi trobem les eleccions primàries: Tot i que d'una forma força més limitada, amb les primàries es busca també reduïr l'arbitrarietat en la confecció de les llistes. Mitjançant les eleccions primàries s'aconsegueixen opcions electorals de més qualitat i serà escollit qui millor representi el grup de ciutadans d'una determinada ideologia política, no aquell que sigui imposat per la cúpula del partit de torn.
A Ciutadans (C's) hem apostat des dels nostres inicis per un sistema de llistes obertes i desbloquejades, però fins que aquest model s'implanti – cosa que trigarà en succeïr, ja que hi ha molts interessos de per mig – creiem que les eleccions primàries són el model a seguir, per tal d'evolucionar des d'un model primari de democràcia com el nostre cap a un de més participatiu i en el s'eliminin els intermediaris entre els ciutadans i els seus representants públics.
David Liern. Candidat de C's al Parlament per Girona.
Publicado en: Gironanoticies
http://www.gironanoticies.com/noticies/noticia.php?id=18203
Opinión
LLAMEMOS A LAS COSAS POR SU NOMBRE
Nuestro ordenamiento jurídico, al igual que la gran mayoría – si no todos – tiene como una de sus bases el principio según el cual todo aquello que no está prohibido, está permitido. Uno de los principales motivos para adoptar este sistema es que resulta mucho más “económico”, en términos legales: Enumerar todo aquello que está permitido supondría un esfuerzo enorme y generaría una cantidad increíble de legislación, lo que a su vez complicaría sobremanera el estudio y conocimiento de la propia normativa.
No obstante, determinados sectores de la política catalana parecen determinados a avanzar hacia un punto de inflexión en este sentido: Al paso que vamos, dentro de algún tiempo puede que resulte más fácil y “económico”, en el sentido antes citado, enumerar lo permitido que enumerar lo prohibido.
Tras la prohibición de las corridas (que no de los espectáculos en que sufren toros, porque se está haciendo todo lo posible por blindar los correbous), nos llega la noticia de que el próximo objetivo en el punto de mira son los souvenirs: se pretende sancionar a los comerciantes de determinadas zonas de afluencia turística si no retiran de sus comercios los artículos “que no tengan relación con Cataluña”, bajo el pretexto de impulsar la artesanía catalana.
Tras conocer esta noticia, a un servidor le surgen preguntas como: ¿Quién decidirá qué artículos tienen relación con Cataluña y cuáles no? Y en segundo lugar, ¿Si la muñeca con vestido flamenco se fabrica en Ripoll, tendrá la consideración de artesanía catalana?
Deberíamos exigir a nuestros gobernantes que llamen a las cosas por su nombre: Impulsar el sector de la artesanía catalana es totalmente posible sin tener que eliminar a la competencia por el camino, dejando que sean los consumidores los que decidan qué prefieren comprar.Del mismo modo, la protección de los animales – los toros, en este caso – no se consigue prohibiendo sólo parte de los espectáculos en que éstos sufren. La finalidad subyacente en estas medidas no es otra que desterrar de Cataluña todo aquello que puedan considerarse símbolos españoles.
Nuevamente, el Govern está actuando de forma más típica de una república bananera que de un Estado de Derecho. El sistema de prohibir todo aquello que no nos gusta acaba por dividir a las personas y no es digno de una democracia, donde la Ley debe actuar como garante de la seguridad, igualdad y libertad de todos los ciudadanos, y no como herramienta de presión en manos de unos pocos.
David Liern, Candidato de C's al Parlament de Catalunya por Girona.
Enlace original
http://www.teleprensa.es/girona-noticia-237955-Llamemos-a-las-cosas-por-su-nombre.html
Nuestro ordenamiento jurídico, al igual que la gran mayoría – si no todos – tiene como una de sus bases el principio según el cual todo aquello que no está prohibido, está permitido. Uno de los principales motivos para adoptar este sistema es que resulta mucho más “económico”, en términos legales: Enumerar todo aquello que está permitido supondría un esfuerzo enorme y generaría una cantidad increíble de legislación, lo que a su vez complicaría sobremanera el estudio y conocimiento de la propia normativa.
No obstante, determinados sectores de la política catalana parecen determinados a avanzar hacia un punto de inflexión en este sentido: Al paso que vamos, dentro de algún tiempo puede que resulte más fácil y “económico”, en el sentido antes citado, enumerar lo permitido que enumerar lo prohibido.
Tras la prohibición de las corridas (que no de los espectáculos en que sufren toros, porque se está haciendo todo lo posible por blindar los correbous), nos llega la noticia de que el próximo objetivo en el punto de mira son los souvenirs: se pretende sancionar a los comerciantes de determinadas zonas de afluencia turística si no retiran de sus comercios los artículos “que no tengan relación con Cataluña”, bajo el pretexto de impulsar la artesanía catalana.
Tras conocer esta noticia, a un servidor le surgen preguntas como: ¿Quién decidirá qué artículos tienen relación con Cataluña y cuáles no? Y en segundo lugar, ¿Si la muñeca con vestido flamenco se fabrica en Ripoll, tendrá la consideración de artesanía catalana?
Deberíamos exigir a nuestros gobernantes que llamen a las cosas por su nombre: Impulsar el sector de la artesanía catalana es totalmente posible sin tener que eliminar a la competencia por el camino, dejando que sean los consumidores los que decidan qué prefieren comprar.Del mismo modo, la protección de los animales – los toros, en este caso – no se consigue prohibiendo sólo parte de los espectáculos en que éstos sufren. La finalidad subyacente en estas medidas no es otra que desterrar de Cataluña todo aquello que puedan considerarse símbolos españoles.
Nuevamente, el Govern está actuando de forma más típica de una república bananera que de un Estado de Derecho. El sistema de prohibir todo aquello que no nos gusta acaba por dividir a las personas y no es digno de una democracia, donde la Ley debe actuar como garante de la seguridad, igualdad y libertad de todos los ciudadanos, y no como herramienta de presión en manos de unos pocos.
David Liern, Candidato de C's al Parlament de Catalunya por Girona.
Enlace original
http://www.teleprensa.es/girona-noticia-237955-Llamemos-a-las-cosas-por-su-nombre.html
Suscribirse a:
Entradas (Atom)