Entrevista a David Liern. DdG

«L´adequat seria un tripartit amb C´s, PSC i PP»

Laura Fanals entrevista el candidat de Ciutadans per a la demarcació de Girona, David Liern (24 anys)

09:15 VOTI AQUESTA NOTÍCIA

" title="El candidat gironí de Ciutadans, David Liern, a les escales de la nova seu de la Generalitat.
" align="right" border="0">

El candidat gironí de Ciutadans, David Liern, a les escales de la nova seu de la Generalitat.
aniol resclosa

Candidat de Ciutadans. Malgrat la seva joventut (té només 24 anys), el gironí David Liern s'ha convertit en la peça clau de Ciutadans a Girona, ja que n'és el coordinador territorial i forma part del Consell General del partit. Recent llicenciat en Dret, defensa el bilingüisme i la regeneració democràtica.

Ciutadans encara la seva primera campanya com a partit parlamentari. Quines són les seves expectatives electorals?

El 2006, quan vam fer la nostra primera campanya, el partit havia estat creat molt recentment i es va haver de lligar una mica com es va poder. Ara portem feina a l'esquena, tenim més experiència, i per tant el resultat també serà millor. A la darrera campanya, un dels pocs mitjans que vam tenir per promocionar-nos va ser Internet. Ara estem al carrer i tenim més contacte amb la gent.

Té algun número en ment?

Totes les enquestes ens diuen que pugem. Jo aposto perquè aconseguirem, com a poc, cinc diputats, cosa que ens permetrà tenir grup parlamentari propi.

El grup de Ciutadans al Parlament, durant aquest mandat, ha sofert molts canvis, ja que dos dels tres diputats originals n'han marxat. Això pot tornar a passar?

Com ja he dit, les eleccions passades les vam haver de preparar una mica sobre la marxa. Sí que hi va haver divergència d'opinions entre l'Albert Rivera i les dues altres persones que en un primer moment formaven part del grup mixt, però aquesta crisi ja està superada. N'hem après, sabem que hem comès errors i procurarem no tornar-hi a caure.

Quan Antonio Robles va passar a UPyD, es va emportar un grup de militants amb ell. Com es poden recuperar aquests vots?

Ara mateix, UPyD no representa una amenaça per nosaltres a Catalunya, perquè no està tan arrelat. Hi va haver un grup de votants que se'n va anar amb l'Antonio Robles, però no era un grup excessivament gran. Els números parlen per si sols. A més, ara mateix, UPyD té a Catalunya una estructura molt inestable.

Més enllà del bilingüisme, quines altres prioritats té Ciutadans?

Els mitjans s'han centrat en el bilingüisme, però el nostre programa és molt ampli i creiem que cal una empenta per a la regeneració democràtica. Hem intentat tirar endavant, i no ha estat possible, una llei electoral de Catalunya -ja que som la única comunitat que no té una llei electoral pròpia-, en la qual s'estableixi un sistema de llistes obertes. També volem la limitació de mandats, amb dos mandats per al president de la Generalitat, el president del Parlament i els consellers, més transparència i reduir la despesa electoral a la meitat.

I què proposen per afrontar la crisi econòmica?

Hem de generar feina, i per aconseguir-ho primer cal ajudar qui genera aquesta feina. En aquest cas, a Catalunya són sobretot petites i mitjanes empreses. Per això, volem proposar moltes millores per a les pimes, com ara facilitats de crèdit amb l'Institut Català de Finances i mesures similars. I de cara als treballadors, volem promoure la contractació indefinida tot jugant amb les quotes de la seguretat social que han de pagar les empreses, de manera que a les que contractin treballadors indefinidament se'ls abaixaria la quota i als que ho fessin temporalment se'ls apujaria.

Amb qui pactaria, Ciutadans?

Amb la composició actual, podríem arribar a plantejar-nos pactes amb les dues forces constitucionalistes que hi ha ara al Parlament, que serien el PSOE i el PP. Veiem que el PSC especialment tindrà una davallada molt forta, i llavors creiem que un sistema adequat seria un tripartit a la basca, és a dir, un tripartit constitucionalista. Però sabem que és un escenari una mica utòpic, perquè els polítics que lideren a Catalunya aquests partits no són com Patxi López i Basagoiti.

L'altre dia, Laporta va omplir l'auditori de la UdG a Montilivi. L'independentisme està en el seu punt culminant?

És veritat que en els darrers anys l'independentisme ha crescut, però les enquestes del Centre d'Estudis d'Opinió li dónen unes xifres que més o menys es mantenen. Ha tingut una petita crescuda, però no ha evolucionat gaire. Nosaltres creiem que les persones, tal com diuen les enquestes, se senten tant catalans com espanyols i ho viuen amb normalitat. Estem en contra de tots els nacionalismes, tant el català com l'espanyol, creiem que s'ha de viure amb normalitat la condició de català i espanyol, que una cosa no és incompatible amb l'altra i el que volem és una Catalunya forta dins d'una Espanya forta i a més respectant que Espanya és plural.

Creu que els partits independentistes tenen possibilitats d'entrar al Parlament?

Els vots que perd ERC perquè els seus militants estan descontents van passant a Reagrupament o a Solidaritat. És cert que Solidaritat té el "plus" que Laporta és una persona molt coneguda, i probablement a la gent que no estigui posada en política li soni més. Sí, podria ser perfectament possible que entrés qualsevol d'ells o fins i tot els dos. Però pensem que no és que hagi pujat l'independentisme, sinó que el vot independentista que hi havia en al Parlament anterior es fragmentarà.

Per a C's, les comarques gironines són un lloc especialment complicat per a fer-hi forat?

Nosaltres concentrem el nostre vot a Barcelona i província, és evident. A Girona hem crescut molt en el darrer any i mig, i tenim agrupacions actives a ciutats com Blanes, Roses i Lloret. Les enquestes ens dónen que a Girona duplicarem o fins i tot més el vot.

Quines han de ser les prioritats per a les comarques gironines?

Patim del "barcelonacentrisme" que hi ha tant en la política com en la cultura. Cal endegar noves infraestructures i mantenir-ne i millorar d'altres. Exemples n'hi ha molts: creiem que la MAT és prioritària, tot i que creiem que s'hauria d'haver esforçat més en fer-la soterrada; el desdoblament de l'Eix Transversal, ja que una infraestructura que és relativament nova no és normal que ens haguem de preocupar de desdoblar-la ara quan fa uns anys la podien haver fet perfectament. I sobretot, acabar obres pendents a la N-II i moltes altres carreteres que ara estan paralitzades per la crisi.

Vostè hagués recorregut el reglament del català a l'Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Girona?

El nostre model d'administració accepta el bilingüisme perquè a la societat hi és. La majoria dels catalans som bilingües i crec que és una riquesa, un bé que hem de fomentar. Nosaltres, a l'Ajuntament, igual que a qualsevol institució, li demanem que reflecteixi aquesta prioritat. L'Ajuntament de Girona, igual que passava a Lleida, Tarragona i Barcelona, no reflectia aquesta prioritat. Per tant, veiem positivament que el TSJC es postuli a favor del bilingüisme.