Aquests dies en que els independentistes pretenen legitimar les seves darreres consultes secessionistes -que han rebut el suport del president de la Generalitat i d’associacions que reben milions d’euros públics anualment com Òmnium Cultural- sentim massa vegades la paraula “democràcia”, “votar” i “urna” pretenen així confondre a la ciutadania entre un procés electoral democràtic i conforme l’estat de dret amb una obra de teatre.
Ha costat molts anys en aquest país tenir un sistema democràtic i un estat de dret perquè ara, una minoria que vol aixecar fronteres dins d’Espanya i de la Unió Europea vingui a desfer el camí recorregut i tornem a temps passats on les constitucions no es respectaven i les institucions estaven al servei d’una part de la classe política i no al servei de tots els ciutadans.
La democràcia moderna és inseparable a l’estat de dret. Perquè, una democràcia, a on no es compleixin i es facin complir les lleis i sense una constitució que es respecti, es converteix en una règim de república bananera al servei d’un partit o d’una ideologia determinada que s’apropia de les institucions democràtiques. I un estat de dret sense democràcia és tan sols una autocràcia, normalment, en forma de dictadura. Per això, les consultes, que organitzen al marge de la legalitat vigent aquestes entitats amb el suport irresponsable del govern, no tenen cap validesa política ni jurídica i qui li pretengui donar només busca aconseguir adulterar la veritable democràcia que es aquella convocada legalment i respectant l’estat de dret.
Per altre banda, la setmana vinent haurem de debatre i decidir, en una votació inconstitucional admesa per CIU a la mesa del Parlament, si volem aprovar la llei de declaració d’independència unilateral de Catalunya, referenciant el propi text al mètode del Kosovo com a mirall jurídic i polític a seguir per Catalunya. Una altra mostra d’irresponsabilitat per part de CIU que ha permès, de manera absolutament calculada, que una barbaritat jurídica i política com aquesta contra l’ordre constitucional es deliberi a la màxima institució autonòmica.
Mentre la Catalunya oficial guiada per Mas i el seu “pinyol” d’independentistes es dedica a llançar missatges d’inestabilitat política i econòmica arreu del món des de Catalunya amb aquest tipus d’accions il•legals- amb el silenci de Zapatero que necessita a CIU al congrés- , la crua realitat econòmica fa que el govern de la Generalitat hagi de col•locar bons “patriòtics” a interès i comissions d’or que paguem tots els catalans per refinançar la festa dels darrers anys a Catalunya a on, tot i la davallada d’ingressos, ni tripartit ni CIU van reduir en cap cas les despeses innecessàries ni la política de construcció nacional. Ambaixades, la televisió i ràdio pública més cara d’Espanya, nous organismes com el Memorial democràtic, el Consell de Garanties estatutàries o el manteniment d’altres com el CAC o les subvencions milionàries a plataformes nacionalistes com Òmnium Cultural o les seleccions esportives són exemples de polítiques de despeses a reduir substancialment o fins i tot directament prescindibles.
La oficialitat catalana viu una continua i preocupant fugida endavant. Davant de la incapacitat de trepitjar amb els peus a terra i gestionar la crisi econòmica i les deficitàries finances de la generalitat amb rigor, amb el corresponent debat pressupostari i estrenyent-se el cinturó sobre aquelles polítiques prescindibles, i mantenint les imprescindibles com salut, educació, crèdit públic o seguret i justícia, Mas ha preferit llançar-se al discurs de la inestabilitat política i la confrontació que representa l’independentisme, i que a més a més és clarament minoritària la població catalana i excepcional al conjunt de la població espanyola. Després ens estranyarem de que haguem de col•locar el nostre deute públic al 7,75%, les empreses triïn altres territoris europeus, o fins i tot dintre d’Espanya, per instal•lar les seves plantes, o de que els emprenedors i professionals prefereixin altres parts del país per engegar el seu negoci o la seva etapa professional. L’economia no entén de patriotismes ni d’independentismes, i els territoris inestables sempre són penalitzats econòmicament.
Catalunya no serà ni és una excepció. Si el president d’una regió europea llança el missatge de que ell es partidari d’aixecar fronteres i sortir d’un estat membre de la UE, i es dedueix, per tant, una inestabilitat política a la vista, jo si fos inversor descartaria aquella regió de totes , de la mateixa manera que va passar al Quebec, al seu dia, amb els referèndums que es van convocar i que sempre van perdre els secessionistes.
Perquè defenso la democràcia, inseparable de l’estat de dret, perquè crec que derrocar fronteres és millor que aixecar-les, perquè crec més en la suma que en la divisió, i més en la convivència que en la independència, el proper diumenge no participaré en el teatre de les consultes independentistes. I convido a tots els ciutadans, que es prenen seriosament la democràcia i creuen en l’exigència ciutadana als seus càrrecs públics, que li demanin al president Mas més mesures de reactivació econòmica contra la crisi i menys declaracions irresponsables d’independència i fotos a les urnes de fireta.
*Albert Rivera
President de Ciutadans (C’s) |
No hay comentarios:
Publicar un comentario