| Què podem exigir als ciutadans?. | |||
Ahir, la Defensora del Poble en funcions deia als passadissos del Congrés, referint-se a les sancions lingüístiques del Codi de Consum català: “No és millor català el que parla català que el que parla castellà. No es pot tolerar que se sancioni quan es deixa d'utilitzar una de les dues llengües”. Després d'això, rebia crítiques d'ERC i CiU, que titllaven a la sra. Cava de catalanòfoba.
Ampliant l'àmbit de la frase en qüestió, convé preguntar-se, independentment del seu territori de residència: què podem exigir als ciutadans? Dit d'una altra manera: quins són els deures bàsics dels ciutadans envers la seva societat? La resposta és – o hauria de ser – senzilla: el compliment de les lleis.
No obstant, sembla que això no és suficient a Catalunya. Per determinats sectors, sí és millor català qui parla una de les dues llengües, o qui sent en les seves carns la necessitat culpar de tots els seus mals a Madrid. Aquesta divisió entre bons i mals ciutadans porta fent-se 30 anys des del Palau de la Generalitat: primer per part de CiU (que va comptar durant un temps amb el beneplàcit del PP) i posteriorment per PSC, ERC i ICV.
La veritat és que les lleis atorguen als ciutadans tot un seguit de drets, així com un conjunt de deures, i els partits abans esmentats haurien d'entendre que el que pot exigir-se als ciutadans comença i acaba en la llei. Superar aquesta barrera significa incidir en les llibertats individuals de cada persona i, per tant, tornar a temps anteriors a la Revolució Francesa.
*David Liern. Candidat de C's al Parlament per Girona.
Publicado
http://www.gironanoticies.com/noticies/noticia.php?id=18648
Ampliant l'àmbit de la frase en qüestió, convé preguntar-se, independentment del seu territori de residència: què podem exigir als ciutadans? Dit d'una altra manera: quins són els deures bàsics dels ciutadans envers la seva societat? La resposta és – o hauria de ser – senzilla: el compliment de les lleis.
No obstant, sembla que això no és suficient a Catalunya. Per determinats sectors, sí és millor català qui parla una de les dues llengües, o qui sent en les seves carns la necessitat culpar de tots els seus mals a Madrid. Aquesta divisió entre bons i mals ciutadans porta fent-se 30 anys des del Palau de la Generalitat: primer per part de CiU (que va comptar durant un temps amb el beneplàcit del PP) i posteriorment per PSC, ERC i ICV.
La veritat és que les lleis atorguen als ciutadans tot un seguit de drets, així com un conjunt de deures, i els partits abans esmentats haurien d'entendre que el que pot exigir-se als ciutadans comença i acaba en la llei. Superar aquesta barrera significa incidir en les llibertats individuals de cada persona i, per tant, tornar a temps anteriors a la Revolució Francesa.
*David Liern. Candidat de C's al Parlament per Girona.
Publicado
http://www.gironanoticies.com/noticies/noticia.php?id=18648
No hay comentarios:
Publicar un comentario