Clica en la tabla
lunes, 19 de junio de 2006
miércoles, 14 de junio de 2006
domingo, 11 de junio de 2006
Per la Llibertat d'Expressió
El 11 de juny de 2006, a la Plaça Constitució de Girona, es va fer una concentració en protesta per les accions dels maulets contra la Llibertat d'Expressió.
Hi havia l'Albert Boadella, l'Arcadi Espada, la Teresa Giménez-Barbat, Xavier Pericay, José Domingo, i molts més...
... inclosos els nostres acompanyants habituals, mossos i maulets.
A pleno Sol
JORDI BERNAL
El título con aroma Highsmith es demasiado bueno para pertenecer a mi cosecha. Me lo cede Arcadi Espada de vuelta a Barcelona. Aunque entre sus sugerencias no falta la comparación de su efigie con gafas negras y Tom Ripley/Alain Deloine. Me parece excesivo, la verdad. Muy oportuno, Xavier Pericay enfoca el sintagma hacia la descripción climática de la canícula en la plaza Constitución de Gerona a mediodía y la interpretación metafórica del medio millar de ciudadanos que hoy se ha presentado a pecho descubierto para aplaudir y corear “Libertad”, “Libertad de expresión, “No nos callarán” y “Sí, sí, sí, Ciutadans ya están aquí”. Antes, claro está, hemos llegado en coches camuflados. De ventanillas ahumadas el vehículo que conducía a Albert Boadella, Arcadi Espada, Xavier Pericay y la periodista Victoria Prego. El dispositivo de seguridad de la organización ha sido de una profesionalidad impecable. Parece ser que los mossos, por su parte, han aprendido a marchas forzadas y hoy se han negado a hacer el ridículo. Unos antidisturbios controlaban a la cincuentena de nacionalistas que enarbolaban trapos y exageraban sus gritos atiplados en los aledaños de la pétrea plaza.
Pero si vamos por partes, la secuencia nada tiene que envidiar a una minuciosa escena de las novelas de espionaje de Le Carré. A la salida de la autopista, un miembro de la organización de Gerona nos ha guiado hasta unos aparcamientos de unos grandes almacenes a las afueras de la ciudad. Allí dos coches nos han conducido hasta el parking subterráneo de la plaza Constitución. A estas alturas, Victoria Prego rememoraba los tiempos de la clandestinidad. En todo momento, la seguridad de Ciutadans ha suplido las alarmantes carencias del Estado: o sea ofrecer seguridad al ciudadano.
En el soleado mediodía, un escenario recubierto por los lemas de la campaña de Ciutadans con música ambiental de Joaquín Sabina. No hay que olvidar que ese Verlaine de Lavapiés no escatimó unos renglones contados de extraordinarios ripios a Boadella y Ciutadans. Suena “69 punto G”. Un buen título. Momentos de la prensa. Cámaras y acción. Acto seguido, José Manuel Villegas, que padeció los insultos de los maulets, abre el acto de repulsa. Fija su atención en la particularidad del insulto “inmigrante”. Después de señalar la peculiaridad de que uno de los insultadores llevara una camiseta con el lema “Stop racismo”, subraya su condición de hijo de inmigrantes: “Sí, y a mucha honra, coño”. Si uno mantiene unos lazos sentimentales con España es, entre otras cosas, porque la chulería torera me resulta muy próxima. Y admirable.
Albert Boadella enciende un puro. Aspira el humo feliz. Parsimonioso. Habla de la satisfacción de un buen cigarro. Una satisfacción reservada a los instantes de felicidad. Una comida sobresaliente o una corrida en la que el toro sale bravo. O el torero diestro. Yo no sé. En todo caso, muestra su satisfacción por el acto emotivo. Verdaderamente, si buscamos un calificativo raudo, la emoción no puede ser ajena. Glosa los días, hace de ello treinta años, aunque en el rostro de Boadella siempre refulge un rictus de joven pícaro, en que unos teatreros gritaban en la puerta de la delegación del gobierno de Girona: “Libertad de expresión”. Habían detenido a un actor por representar una sátira de hiel. “La Torna”, llevaba por título. Treinta años no es nada. Sin embargo, Boadella dijo sentir más miedo ahora que entonces, pues “percibo el miedo de la gente a decir lo que piensa”. El rodillo nacionalista.
Arcadi Espada no escatima talento de Ripley a la hora de fijar las diferencias entre los nacionalistas de los trapos y Ciutadans. El gélido juego mediático se afana en situar a los maulets y a Ciutadans como los extremos de la misma línea: igualando moralmente a víctimas y agresores. Espada, en apasionado discurso, pidió que se revisaran los términos de la comparación, puesto que la línea une a los nacionalistas. Ellos son los que comparten creencias y sumisión a la patria. El momento más emocionante llegó cuando el escritor se refirió a una esquina del pueblo de Leiza en el País Vasco donde una docena de personas se congregó para homenajear a un guardia civil asesinado por ETA en 2002. Seis de ellos eran escoltas. Espada dijo que, en Cataluña, mientras existan los Ciutadans ni un palmo de tierra estará vedado a ningún ciudadano. Tuvo palabras de agradecimiento para los miembros de la Agrupación de Gerona que el pasado lunes mostraron una actuación heroica ante el acto vandálico de los nacionalistas. También quiso criticar las palabras del conseller Joan Saura legitimando los insultos recibidos por Rajoy en Hospitalet.
No faltaron los que pasando del inexistente AVE y los pollos del puente aéreo viajaron en moto como acto de fraternidad desde Madrid. De Francia también vinieron. Y nadie supeditó el coraje a la resaca o a los bikinis en pantalla cinemascope de la Barceloneta. Si no tuviera impecable titular de negras y a la vez diáfanas intrigas, esta crónica vendría encabezada por el escueto “Emocionante”.
Girona, 11 de junio de 2006
El título con aroma Highsmith es demasiado bueno para pertenecer a mi cosecha. Me lo cede Arcadi Espada de vuelta a Barcelona. Aunque entre sus sugerencias no falta la comparación de su efigie con gafas negras y Tom Ripley/Alain Deloine. Me parece excesivo, la verdad. Muy oportuno, Xavier Pericay enfoca el sintagma hacia la descripción climática de la canícula en la plaza Constitución de Gerona a mediodía y la interpretación metafórica del medio millar de ciudadanos que hoy se ha presentado a pecho descubierto para aplaudir y corear “Libertad”, “Libertad de expresión, “No nos callarán” y “Sí, sí, sí, Ciutadans ya están aquí”. Antes, claro está, hemos llegado en coches camuflados. De ventanillas ahumadas el vehículo que conducía a Albert Boadella, Arcadi Espada, Xavier Pericay y la periodista Victoria Prego. El dispositivo de seguridad de la organización ha sido de una profesionalidad impecable. Parece ser que los mossos, por su parte, han aprendido a marchas forzadas y hoy se han negado a hacer el ridículo. Unos antidisturbios controlaban a la cincuentena de nacionalistas que enarbolaban trapos y exageraban sus gritos atiplados en los aledaños de la pétrea plaza.
Pero si vamos por partes, la secuencia nada tiene que envidiar a una minuciosa escena de las novelas de espionaje de Le Carré. A la salida de la autopista, un miembro de la organización de Gerona nos ha guiado hasta unos aparcamientos de unos grandes almacenes a las afueras de la ciudad. Allí dos coches nos han conducido hasta el parking subterráneo de la plaza Constitución. A estas alturas, Victoria Prego rememoraba los tiempos de la clandestinidad. En todo momento, la seguridad de Ciutadans ha suplido las alarmantes carencias del Estado: o sea ofrecer seguridad al ciudadano.
En el soleado mediodía, un escenario recubierto por los lemas de la campaña de Ciutadans con música ambiental de Joaquín Sabina. No hay que olvidar que ese Verlaine de Lavapiés no escatimó unos renglones contados de extraordinarios ripios a Boadella y Ciutadans. Suena “69 punto G”. Un buen título. Momentos de la prensa. Cámaras y acción. Acto seguido, José Manuel Villegas, que padeció los insultos de los maulets, abre el acto de repulsa. Fija su atención en la particularidad del insulto “inmigrante”. Después de señalar la peculiaridad de que uno de los insultadores llevara una camiseta con el lema “Stop racismo”, subraya su condición de hijo de inmigrantes: “Sí, y a mucha honra, coño”. Si uno mantiene unos lazos sentimentales con España es, entre otras cosas, porque la chulería torera me resulta muy próxima. Y admirable.
Albert Boadella enciende un puro. Aspira el humo feliz. Parsimonioso. Habla de la satisfacción de un buen cigarro. Una satisfacción reservada a los instantes de felicidad. Una comida sobresaliente o una corrida en la que el toro sale bravo. O el torero diestro. Yo no sé. En todo caso, muestra su satisfacción por el acto emotivo. Verdaderamente, si buscamos un calificativo raudo, la emoción no puede ser ajena. Glosa los días, hace de ello treinta años, aunque en el rostro de Boadella siempre refulge un rictus de joven pícaro, en que unos teatreros gritaban en la puerta de la delegación del gobierno de Girona: “Libertad de expresión”. Habían detenido a un actor por representar una sátira de hiel. “La Torna”, llevaba por título. Treinta años no es nada. Sin embargo, Boadella dijo sentir más miedo ahora que entonces, pues “percibo el miedo de la gente a decir lo que piensa”. El rodillo nacionalista.
Arcadi Espada no escatima talento de Ripley a la hora de fijar las diferencias entre los nacionalistas de los trapos y Ciutadans. El gélido juego mediático se afana en situar a los maulets y a Ciutadans como los extremos de la misma línea: igualando moralmente a víctimas y agresores. Espada, en apasionado discurso, pidió que se revisaran los términos de la comparación, puesto que la línea une a los nacionalistas. Ellos son los que comparten creencias y sumisión a la patria. El momento más emocionante llegó cuando el escritor se refirió a una esquina del pueblo de Leiza en el País Vasco donde una docena de personas se congregó para homenajear a un guardia civil asesinado por ETA en 2002. Seis de ellos eran escoltas. Espada dijo que, en Cataluña, mientras existan los Ciutadans ni un palmo de tierra estará vedado a ningún ciudadano. Tuvo palabras de agradecimiento para los miembros de la Agrupación de Gerona que el pasado lunes mostraron una actuación heroica ante el acto vandálico de los nacionalistas. También quiso criticar las palabras del conseller Joan Saura legitimando los insultos recibidos por Rajoy en Hospitalet.
No faltaron los que pasando del inexistente AVE y los pollos del puente aéreo viajaron en moto como acto de fraternidad desde Madrid. De Francia también vinieron. Y nadie supeditó el coraje a la resaca o a los bikinis en pantalla cinemascope de la Barceloneta. Si no tuviera impecable titular de negras y a la vez diáfanas intrigas, esta crónica vendría encabezada por el escueto “Emocionante”.
Girona, 11 de junio de 2006
jueves, 8 de junio de 2006
Immigrants, Marxeu !, ...
... cridaven els nacionalistes radicals als Ciutadans mentre els perseguien pels carrers de Girona. IMMIGRANTS!, cridaven, MARXEU !, cridaven. Els maulets, tan progres ells, per insultar, et diuen immigrant... com si no ho fos tothom al final. Però no, aqui alguns pensen que hi ha una raça que ha sortit de la terra, com les cebes.
El còctel de Ciutadans
Francesc Puigpelat. AVUI, 7 de juny de 2007
El còctel de Ciutadans
Dilluns 5 de juny, 19.20 hores. Sóc davant la porta de l'auditori Narcís de Carreras de Girona. Arcadi Espada ha d'intervenir en l'acte pel no de Ciutadans de Catalunya. Uns 40 maulets i independentistes radicals esperen davant del local.
L'agressió a Espada. Els ànims estan escalfats. Un radical ros, rapat, que porta una samarreta on es llegeix "STOP racismo", em diu: "Jo sóc el més punki, el més skin i el més antinazi que hi ha. A aquesta gent se'ls ha de massacrar". Ambient caldejat, doncs. Arriben Arcadi Espada i la també periodista d'El Mundo Victoria Prego. Quan Espada entra al local, rep una pluja d'insults: feixista, nazi, genocida, etcètera. Hi ha empentes, puntades i algun cop. Espada rep un cop al clatell: agressió. A poc a poc, el tumult es calma i el dirigent de Ciutadans de Catalunya puja cap al quart pis, on ha de tenir lloc l'acte. Allà, esbronca els mossos encarregats de la seguretat perquè no han impedit l'agressió. Al meu entendre, amb tota la raó: Espada, jo, Victoria Prego i tothom amb dos dits de front sabia que hi hauria merder. Sembla que, a Catalunya, els únics que no s'havien assabentat eren els caps de la comissaria dels Mossos de Girona. Resulta penós, també, observar que els mossos no van d'uniforme, sinó de paisà. La teoria és: si es posen l'uniforme, els radicals independentistes encara s'exciten més. Teoria fluixa: ¿quina mena de país és aquest, que la policia té por de quatre criatures exaltades? On hem d'anar a parar? I ens estranyem que es trenquin aparadors a la Rambla i que robin xalets? L'acte en si passa sense pena ni glòria: Espada exposa el mateix argumentari trist, demagògic i més vist que el TBO de Pedro J., Acebes i la FAES. En acabat de l'acte, els agitadors esperen a la porta. Un radical s'acosta a una senyora amb cabells blancs i es posa a cridar-li: "Filla de puta, que ets una filla de puta". El mateix radical em diu, després, una frase històrica: "Que l'educació no ens faci traïdors". Espada i els seus surten per la porta de darrere. Els maulets se n'adonen i els empaiten, amb crits i insults, fins que Espada ha de marxar dins d'un cotxe patrulla dels Mossos. Un altre maulet em diu: "Aquesta passejada l'han feta per provocar". El deliri!
Victoria Prego, l'endemà. El Mundo aprofita la conjuntura per publicar una pàgina sencera sobre el tema. Victoria Prego, que ja sabia el que passaria (al contrari dels mossos), treu una crònica titulada: "Al nacionalismo por el terror". I una perla: "Una vez al final de la intervención, a la que asistieron finalmente 40 valientes como si fueran cristianos en las catacumbas, el grup tuvo que aceptar la humillación de abandonar el local por la puerta de atrás".
El còctel. Barregeu una colla de maulets agressius i sense cervell amb un victimista professional com Arcadi Espada. Afegiu-hi una notària com la Prego i uns mossos d'esquadra incompetents. Agiteu-ho tot. Obtindreu un gustós còctel: Ciutadans de Catalunya, un partit que, aquí, no representa res, però que és idolatrat a Madrid (sector PP).
El còctel de Ciutadans
Dilluns 5 de juny, 19.20 hores. Sóc davant la porta de l'auditori Narcís de Carreras de Girona. Arcadi Espada ha d'intervenir en l'acte pel no de Ciutadans de Catalunya. Uns 40 maulets i independentistes radicals esperen davant del local.
L'agressió a Espada. Els ànims estan escalfats. Un radical ros, rapat, que porta una samarreta on es llegeix "STOP racismo", em diu: "Jo sóc el més punki, el més skin i el més antinazi que hi ha. A aquesta gent se'ls ha de massacrar". Ambient caldejat, doncs. Arriben Arcadi Espada i la també periodista d'El Mundo Victoria Prego. Quan Espada entra al local, rep una pluja d'insults: feixista, nazi, genocida, etcètera. Hi ha empentes, puntades i algun cop. Espada rep un cop al clatell: agressió. A poc a poc, el tumult es calma i el dirigent de Ciutadans de Catalunya puja cap al quart pis, on ha de tenir lloc l'acte. Allà, esbronca els mossos encarregats de la seguretat perquè no han impedit l'agressió. Al meu entendre, amb tota la raó: Espada, jo, Victoria Prego i tothom amb dos dits de front sabia que hi hauria merder. Sembla que, a Catalunya, els únics que no s'havien assabentat eren els caps de la comissaria dels Mossos de Girona. Resulta penós, també, observar que els mossos no van d'uniforme, sinó de paisà. La teoria és: si es posen l'uniforme, els radicals independentistes encara s'exciten més. Teoria fluixa: ¿quina mena de país és aquest, que la policia té por de quatre criatures exaltades? On hem d'anar a parar? I ens estranyem que es trenquin aparadors a la Rambla i que robin xalets? L'acte en si passa sense pena ni glòria: Espada exposa el mateix argumentari trist, demagògic i més vist que el TBO de Pedro J., Acebes i la FAES. En acabat de l'acte, els agitadors esperen a la porta. Un radical s'acosta a una senyora amb cabells blancs i es posa a cridar-li: "Filla de puta, que ets una filla de puta". El mateix radical em diu, després, una frase històrica: "Que l'educació no ens faci traïdors". Espada i els seus surten per la porta de darrere. Els maulets se n'adonen i els empaiten, amb crits i insults, fins que Espada ha de marxar dins d'un cotxe patrulla dels Mossos. Un altre maulet em diu: "Aquesta passejada l'han feta per provocar". El deliri!
Victoria Prego, l'endemà. El Mundo aprofita la conjuntura per publicar una pàgina sencera sobre el tema. Victoria Prego, que ja sabia el que passaria (al contrari dels mossos), treu una crònica titulada: "Al nacionalismo por el terror". I una perla: "Una vez al final de la intervención, a la que asistieron finalmente 40 valientes como si fueran cristianos en las catacumbas, el grup tuvo que aceptar la humillación de abandonar el local por la puerta de atrás".
El còctel. Barregeu una colla de maulets agressius i sense cervell amb un victimista professional com Arcadi Espada. Afegiu-hi una notària com la Prego i uns mossos d'esquadra incompetents. Agiteu-ho tot. Obtindreu un gustós còctel: Ciutadans de Catalunya, un partit que, aquí, no representa res, però que és idolatrat a Madrid (sector PP).
miércoles, 7 de junio de 2006
Comunicat Ciutadans Girona
En relació al comunicat de la Policia de la Generalitat-Mossos d’Esquadra del passat 6 de juny, sobre els incidents ocorreguts el dia anterior a l'acte convocat per l'associació Ciutadans de Catalunya a l'auditori Narcís de Carreras de Girona, volem manifestar el següent:
Cap agent de policia es va presentar uniformat a l’acte. Els únics agents que es van identificar com a policies als organitzadors es trobaven a la quarta planta de l’edifici, on es preparava l’acte, mentre els incidents, com sabia tothom, es produïen a l’entrada del recinte.
No entenem que uns ciutadans que volen realitzar un acte pacífic hagin de tenir un servei de seguretat o establir un filtratge, com demana la Policia. Si realment és així ens disculpem, no sóm professionals de la seguretat, i com a ciutadans sempre hem pensat que pagàvem un servei públic per la defensa dels drets democràtics.
El senyor Arcadi Espada, un dels conferenciants, va ser agredit, físicament i per l’esquena, a l’entrada del recinte, i en són nombrosos els testimonis apareguts a la premsa. Si hi havia policia per a veure-ho, ningú no pot saber-ho, donat que anava, tota, de paisà. Pel mateix motiu és impossible contrastar amb certesa el nombre d’agents desplaçats a l’acte.
No comprenem que la policia portés als ciutadans acosats per un recorregut de centenars de metres, en comptes de presentar els cotxes patrulla i furgons a la mateixa d’entrada del recinte en que es desevolupà l’acte. Només al final del trajecte va aparéixer policia uniformada.
Demanem als cossos policials que, quan la seva presència es fa necessària, sigui clarament identificable pels ciutadans, entre altres coses per que aquests es puguin sentir més protegits en l’exercici dels seus drets. També demanem que intentin fer-se presents als llocs i moments on pugui haver incidents, cosa per la qual els suposem plenament capacitats.
Associació Ciutadans de Catalunya
Cap agent de policia es va presentar uniformat a l’acte. Els únics agents que es van identificar com a policies als organitzadors es trobaven a la quarta planta de l’edifici, on es preparava l’acte, mentre els incidents, com sabia tothom, es produïen a l’entrada del recinte.
No entenem que uns ciutadans que volen realitzar un acte pacífic hagin de tenir un servei de seguretat o establir un filtratge, com demana la Policia. Si realment és així ens disculpem, no sóm professionals de la seguretat, i com a ciutadans sempre hem pensat que pagàvem un servei públic per la defensa dels drets democràtics.
El senyor Arcadi Espada, un dels conferenciants, va ser agredit, físicament i per l’esquena, a l’entrada del recinte, i en són nombrosos els testimonis apareguts a la premsa. Si hi havia policia per a veure-ho, ningú no pot saber-ho, donat que anava, tota, de paisà. Pel mateix motiu és impossible contrastar amb certesa el nombre d’agents desplaçats a l’acte.
No comprenem que la policia portés als ciutadans acosats per un recorregut de centenars de metres, en comptes de presentar els cotxes patrulla i furgons a la mateixa d’entrada del recinte en que es desevolupà l’acte. Només al final del trajecte va aparéixer policia uniformada.
Demanem als cossos policials que, quan la seva presència es fa necessària, sigui clarament identificable pels ciutadans, entre altres coses per que aquests es puguin sentir més protegits en l’exercici dels seus drets. També demanem que intentin fer-se presents als llocs i moments on pugui haver incidents, cosa per la qual els suposem plenament capacitats.
Associació Ciutadans de Catalunya
martes, 6 de junio de 2006
Comunicat dels Mossos
Comunicat en relació als incidents amb motiu de l'acte de Ciutadans de Catalunya a Girona
En referència a algunes informacions aparegudes en mitjans de comunicació en relació als incidents ocorreguts ahir dilluns 5 de juny de 2006 a l'acte convocat per l'associació Ciutadans de Catalunya a l'auditori Narcís de Carreras de Girona, la Policia de la Generalitat-Mossos d'Esquadra vol manifestar el següent:
El diumenge 4 de juny es va rebre a la sala operativa del 088 dels Mossos d'Esquadra a Girona una trucada de Ciutadans de Catalunya comunicant que al dia següent realitzarien un acte públic a l'auditori Narcís de Carreras de Girona i demanant presència policial per aquest esdeveniment.
El cap policial de torn va comunicar al requirent que havia de fer una comunicació escrita on constés l'organització, responsables, motivació de la sol·licitud, mesures de seguretat que adoptarà l'organització... A tal efecte va donar al ciutadà requirent un número de fax. No es va rebre a la Sala de Mossos cap documentació relativa a l'acte. També es va requerir el comunicant perque organitzés un servei de seguretat que filtrés l'accés al recinte, responsabilitat dels convocants.
Tot i això, els Mossos d'Esquadra van organitzar un dispositiu de control i protecció davant possibles aldarulls en el qual hi van participar 6 efectius de paisà i 8 d'uniforme. Aquest operatiu es va coordinar també amb la Policia Local de Girona. Aquests efectius estaven a la zona on se celebraria l'acte una hora abans que aquest comencés, i van poder constatar que s'hi aplegaven algunes persones de signe contrari als convocants.
Posteriorment es van afegir al dispositiu altres patrulles uniformades de Mossos d'Esquadra. El responsable de seguretat designat pels organitzadors no va fer acte de presència fins deu minuts abans de l'hora fixada per l'inici de l'acte. Se'l va requerir de nou perque organitzés el dispositiu intern d'ordre i se'l va informar que els agents de paisà restaven allà mateix en previsió que pogués haver algun incident.
Els organitzadors no van establir cap filtratge.
Minuts més tard, coincidint amb l'entrada al recinte dels assistents a l'acte i del conferenciant, hi va haver una escridassada per part d'un grup reduit de persones contràries a l'acte. El conferenciant va comunicar a un mosso d'esquadra que havia rebut una agressió, que no va ser observada pels efectius policials. Se li va demanar que oferís algun detall de l'agressor per poder actuar però no va oferir cap explicació.
La conferència va transcórrer amb normalitat i agents de paisà van custodiar l'entrada al recinte mentre va durar l'acte.
Un cop acabada la conferència, cap a tres quarts de nou del vespre, els organitzadors van sortir de l'edifici per una sortida lateral, a instàncies del cap policial del dispositiu i per tal d'evitar possibles incidents.
Van ser escortats per efectius de paisà i uniformats en el seu trajecte a peu fins on deien tenir aparcats els seus vehicles. En aquest trajecte, d'uns centenars de metres, el cordó policial va ser testimoni de nombrosos insults i crits contra els membres de Ciutadans de Catalunya, però en cap cas els efectius policials van observar cap agressió física.
Un cop comprovat per part del cap del dispositiu policial que al lloc indicat pels organitzadors no hi havia els seus vehicles, va ordenar mantenir el cordó de protecció mentre arribava un vehicle logotipat, que va traslladar els organitzadors cap al lloc on realment estaven aparcats.
Àrea de l'Oficina del portaveu
Barcelona, 6 de juny de 2006
En referència a algunes informacions aparegudes en mitjans de comunicació en relació als incidents ocorreguts ahir dilluns 5 de juny de 2006 a l'acte convocat per l'associació Ciutadans de Catalunya a l'auditori Narcís de Carreras de Girona, la Policia de la Generalitat-Mossos d'Esquadra vol manifestar el següent:
El diumenge 4 de juny es va rebre a la sala operativa del 088 dels Mossos d'Esquadra a Girona una trucada de Ciutadans de Catalunya comunicant que al dia següent realitzarien un acte públic a l'auditori Narcís de Carreras de Girona i demanant presència policial per aquest esdeveniment.
El cap policial de torn va comunicar al requirent que havia de fer una comunicació escrita on constés l'organització, responsables, motivació de la sol·licitud, mesures de seguretat que adoptarà l'organització... A tal efecte va donar al ciutadà requirent un número de fax. No es va rebre a la Sala de Mossos cap documentació relativa a l'acte. També es va requerir el comunicant perque organitzés un servei de seguretat que filtrés l'accés al recinte, responsabilitat dels convocants.
Tot i això, els Mossos d'Esquadra van organitzar un dispositiu de control i protecció davant possibles aldarulls en el qual hi van participar 6 efectius de paisà i 8 d'uniforme. Aquest operatiu es va coordinar també amb la Policia Local de Girona. Aquests efectius estaven a la zona on se celebraria l'acte una hora abans que aquest comencés, i van poder constatar que s'hi aplegaven algunes persones de signe contrari als convocants.
Posteriorment es van afegir al dispositiu altres patrulles uniformades de Mossos d'Esquadra. El responsable de seguretat designat pels organitzadors no va fer acte de presència fins deu minuts abans de l'hora fixada per l'inici de l'acte. Se'l va requerir de nou perque organitzés el dispositiu intern d'ordre i se'l va informar que els agents de paisà restaven allà mateix en previsió que pogués haver algun incident.
Els organitzadors no van establir cap filtratge.
Minuts més tard, coincidint amb l'entrada al recinte dels assistents a l'acte i del conferenciant, hi va haver una escridassada per part d'un grup reduit de persones contràries a l'acte. El conferenciant va comunicar a un mosso d'esquadra que havia rebut una agressió, que no va ser observada pels efectius policials. Se li va demanar que oferís algun detall de l'agressor per poder actuar però no va oferir cap explicació.
La conferència va transcórrer amb normalitat i agents de paisà van custodiar l'entrada al recinte mentre va durar l'acte.
Un cop acabada la conferència, cap a tres quarts de nou del vespre, els organitzadors van sortir de l'edifici per una sortida lateral, a instàncies del cap policial del dispositiu i per tal d'evitar possibles incidents.
Van ser escortats per efectius de paisà i uniformats en el seu trajecte a peu fins on deien tenir aparcats els seus vehicles. En aquest trajecte, d'uns centenars de metres, el cordó policial va ser testimoni de nombrosos insults i crits contra els membres de Ciutadans de Catalunya, però en cap cas els efectius policials van observar cap agressió física.
Un cop comprovat per part del cap del dispositiu policial que al lloc indicat pels organitzadors no hi havia els seus vehicles, va ordenar mantenir el cordó de protecció mentre arribava un vehicle logotipat, que va traslladar els organitzadors cap al lloc on realment estaven aparcats.
Àrea de l'Oficina del portaveu
Barcelona, 6 de juny de 2006
Yo vi a los fascistas pegar a los Ciutadans
Varios maulets abordan a Arcadi Espada y Victoria Prego por las calles de Girona
Victoria Prego, El Mundo, 6 de junio de 2008
Yo estaba ayer en Girona. Me tocaba ir a ver qué decían los Ciutadans de Catalunya sobre el asunto del Estatuto. Lo que no sabía era que iba a asistir a una demostración del totalitarismo más bestial contra un grupo pequeñísimo de hombres y mujeres que no están de acuerdo ni con el contenido del Estatuto ni con el nacionalismo como planteamiento político.
Llegué pronto. Y allí, delante del edificio, se había concentrado un grupo pequeño, al principio de 14 o 15 jóvenes, que evidentemente pensaban desplegar unas banderas que llevaban dobladas: unas rojas, otras rojas y amarillas, otras verdes.
La cita era a las 19.30 horas. Y sobre las 19.20, como movidos por un resorte, los miembros del grupo, que ya había aumentado mucho y que contaba con varios individuos maduros, muy maduros, se dirigió en tromba hacia la entrada de la Fundación de La Caixa, donde se iba a celebrar el acto.
Yo entré también. Ni Arcadi Espada ni los demás participantes en la mesa habían llegado aún, pero ya empezaron los insultos: "¡Fascistas, hijos de puta, no me hables en esa lengua [el castellano], que es una lengua impuesta por una guerra!". Y gritos de "Franco, Franco, Franco" a garganta batiente.
Una señora, supongo que miembro de Ciutadans, les decía "Tranquilos, tranquilos, nosotros tenemos derecho a expresar nuestras opiniones". Los otros berreaban sin parar. Y, según luego me han dicho, le tocaban el culo. Pero yo eso no lo vi.
A mi lado, un señor se lamentaba: "¡Que hayamos tenido que soportar una dictadura y ahora volvamos a tener que ver cosas como ésta...!". Estaba desolado pero, sobre todo, se le veía desesperado.
Los berridos arreciaron y las amenazas subieron de tono. "¡Como me hagas una foto te doy una hostia que te mato, hijo de puta!", dice un energúmeno corpulento, muy rubio, de dos metros de alto y otros tantos de envergadura, con el pelo rapado al cero pero dejándose el pelo largo por la coronilla, a modo de coleta 'sauvage'.
En esto un individuo mayor, que los 50 años ya no los cumple seguro, se acerca con una cara de odio —que yo le vi porque estaba a 30 centímetros de mí— e intenta pegar a uno de los de Ciutadans. Le empuja violentamente y le levanta la mano. A continuación lo intenta conmigo, pero no llegó a pegarme. Le faltó un pelo.
¿Estarían presentes en todo este episodio los Mossos d'Esquadra? Si ellos lo dicen yo no lo dudo, pero en ese caso su incompetencia fue sideral. Porque allí siguieron los tíos y las tías, gritando insultando y amenazando.
Hasta que llegaron aquellos a los que estaban esperando: Arcadi Espada y sus compañeros. Entonces se abalanzaron sobre el pequeño grupo y el cincuentón que me había querido pegar pegó a Arcadi Espada.
Yo estaba, de nuevo, a pocos centímetros de la cabeza de Arcadi. Le pegó fuerte, todo lo fuerte que pudo, en la nuca. Espada se revolvió instintivamente y le lanzó una patada que no llegó a darle porque el tío se escabulló mientras seguía gritando. Los demás fascistas se lanzaron contra los miembros de Ciutadans para agredirles y vapulearles.
Todo esto se produjo en medio de un tumulto extraordinario, con decenas de personas metidas en el vestíbulo de la Fundación, un espacio de no más de ocho metros cuadrados. Yo llegué a tener miedo de que me aplastaran contra la pared. "¡Fascistas, hijos de puta, fuera de aquí!", aullaban mientras atacaban a los ciudadanos e intentaban forzar la puerta de seguridad para acceder al edificio.
Varios de los miembros de Ciutadans resultaron con contusiones y hematomas.
Por fin subo al salón donde se iba a celebrar el acto. No había más de 40 personas. Unos héroes, habida cuenta del terror desplegado ante la puerta que disuadió a varias personas de entrar. Tuvieron miedo de ir a escuchar la opinión de otros ciudadanos como ellos.
Tuvieron miedo de participar, siquiera fuera como espectadores, en un acto de disidencia de los postulados nacionalistas. Tela.
Empezó el acto y debo decir que aquello fue como un Seminario de la facultad de Políticas. Cuatro hombres —dos profesores, un abogado y un periodista— reflexionando lentamente, con un tono muy medido y muy sereno, sobre las razones de su discrepancia.
Es completamente inaudito que esos individuos y quienes hubieran deseado escucharles estuvieran siendo objeto de semejante violencia por parte del fascismo más clásico, revestido de nacionalismo agresor. Nada nuevo, por otra parte.
Estas cosas ya las hemos visto y las conocemos. Conocemos la actuación terrorista de los 'camisas pardas' nazis y sabemos como actuaban los camisas negras. Desgraciadamente, estos engendros repiten toda la sordidez de aquel terror.
Terminado el acto, los Mossos dicen a los ponentes que salgan por la puerta de atrás. ¡Por la puerta de atrás unos ciudadanos demócratas que disienten de una ley y de una ideología! Pero era porque los energúmenos esperaban en la salida principal.
Después de bajar escaleras interiores y pasar por cuartos de almacenaje, salimos a la calle.
Y los fascistas, que se dan cuenta, acuden a la carrera arreciando sus insultos. Los Ciudadanos de Cataluña iban asediados por delante y por detrás por sujetos que les llamaban de todo, incluido "¡Inmigrantes, iros a España!" y otros gritos inauditos como "¡Bilingües!", además de los consabidos "¡Os vamos a dar de hostias, payasos, hijos de puta, a ver si te meten un petardo en el culo!" y demás.
Fueron 300 metros inolvidables sin que ninguno de estos engendros fuera molestado ni detenido.
La cosa llegó a tal punto que el grupo, por indicación de la Policía, tuvo que refugiarse en la entrada de una casa, uno de esos portales que tiene zaguán. Y allí, mientras seguían siendo amenazados e insultados a berrido limpio, esperaron a que llegaran los Mossos antidisturbios, que hicieron un pasillo por el que los Ciudadanos de Cataluña, apenas ya cinco o seis, pudieran subir a unos coches policiales que les sacaron de allí.
Uno de aquellos bestias, el rubio grande como un armario, que aullaba ferozmente, llevaba puesta una camiseta negra que ponía: "STOP AL RACISMO". Qué delicada, la broma.
Hubo agresión, claro que sí. Fue tal como lo cuento. Esto que yo vi fue pura delincuencia política, además de un escándalo monumental para cualquier organización que se pretenda democrática. Es el mismo modelo de Batasuna y del llamado terrorismo callejero del País Vasco.
Sólo que esto ocurre en la Cataluña del 'seny' y mientras la Policía dice que no le consta la agresión. ¿Cómo le va a constar si no estaba delante cuando se produjeron los ataques? Pero insisto: yo lo vi. Y así ocurrió.
Comunicat dels maulets
Els Maulets fugint dels Ciutadans
Comunicat de Maulets referent als fets succeïts amb motiu de la visita de Ciutadans de Catalunya
Comunicat de Maulets aclarint els fets succeits a Girona en motiu de la visita dels 'Ciutadans de Catalunya' front la barroera manipulació mediatica que se n'està fent enguany:
Davant dels fets ocorreguts avui, dia 5 de juny de 2006 a Girona, en motiu de l'acte que la plataforma Ciudadanos de Cataluña ha organitzat a l'Auditori Narcís de Carreras, Maulets vol manifestar el següent:
Els i les membres de Ciudadanos de Cataluña han actuat des del primer moment amb múltiples provocacions cap a la quarantena de persones que s'han reunit a l'exterior de l'auditori per mostrar el rebuig a aquesta plataforma.
Quan els i les manifestants antifeixistes hem volgut entrar a l'acte per explicar la nostra opinió, alguns dels membres de Ciudadanos de Cataluña han respost amb insults i múltiples agressions físiques cap als concentrats, alguns menors d'edat. A més, altres manifestants que havien aconseguit entrar a la sala on es realitzava l'acte, també han rebut agressions físiques per part de la seguretat privada de la plataforma espanyolista.
Tant la policia local com els Mossos d'Esquadra presents no han actuat en cap moment per protegir als manifestants.
Quan l'acte ha acabat, antiavalots dels Mossos d'Esquadra i altres membres de paisà d'aquesta força han agredit físicament als manifestants amb empentes i porres extensibles.
Maulets, el jovent independentista revolucionari, volem reiterar de nou que seguirem mostrant ara i sempre el rebuig a l'espanyolisme i al feixisme.
Comunicat de Maulets aclarint els fets succeits a Girona en motiu de la visita dels 'Ciutadans de Catalunya' front la barroera manipulació mediatica que se n'està fent enguany:
Davant dels fets ocorreguts avui, dia 5 de juny de 2006 a Girona, en motiu de l'acte que la plataforma Ciudadanos de Cataluña ha organitzat a l'Auditori Narcís de Carreras, Maulets vol manifestar el següent:
Els i les membres de Ciudadanos de Cataluña han actuat des del primer moment amb múltiples provocacions cap a la quarantena de persones que s'han reunit a l'exterior de l'auditori per mostrar el rebuig a aquesta plataforma.
Quan els i les manifestants antifeixistes hem volgut entrar a l'acte per explicar la nostra opinió, alguns dels membres de Ciudadanos de Cataluña han respost amb insults i múltiples agressions físiques cap als concentrats, alguns menors d'edat. A més, altres manifestants que havien aconseguit entrar a la sala on es realitzava l'acte, també han rebut agressions físiques per part de la seguretat privada de la plataforma espanyolista.
Tant la policia local com els Mossos d'Esquadra presents no han actuat en cap moment per protegir als manifestants.
Quan l'acte ha acabat, antiavalots dels Mossos d'Esquadra i altres membres de paisà d'aquesta força han agredit físicament als manifestants amb empentes i porres extensibles.
Maulets, el jovent independentista revolucionari, volem reiterar de nou que seguirem mostrant ara i sempre el rebuig a l'espanyolisme i al feixisme.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)