El còctel de Ciutadans

Francesc Puigpelat. AVUI, 7 de juny de 2007

El còctel de Ciutadans

Dilluns 5 de juny, 19.20 hores. Sóc davant la porta de l'auditori Narcís de Carreras de Girona. Arcadi Espada ha d'intervenir en l'acte pel no de Ciutadans de Catalunya. Uns 40 maulets i independentistes radicals esperen davant del local.
L'agressió a Espada. Els ànims estan escalfats. Un radical ros, rapat, que porta una samarreta on es llegeix "STOP racismo", em diu: "Jo sóc el més punki, el més skin i el més antinazi que hi ha. A aquesta gent se'ls ha de massacrar". Ambient caldejat, doncs. Arriben Arcadi Espada i la també periodista d'El Mundo Victoria Prego. Quan Espada entra al local, rep una pluja d'insults: feixista, nazi, genocida, etcètera. Hi ha empentes, puntades i algun cop. Espada rep un cop al clatell: agressió. A poc a poc, el tumult es calma i el dirigent de Ciutadans de Catalunya puja cap al quart pis, on ha de tenir lloc l'acte. Allà, esbronca els mossos encarregats de la seguretat perquè no han impedit l'agressió. Al meu entendre, amb tota la raó: Espada, jo, Victoria Prego i tothom amb dos dits de front sabia que hi hauria merder. Sembla que, a Catalunya, els únics que no s'havien assabentat eren els caps de la comissaria dels Mossos de Girona. Resulta penós, també, observar que els mossos no van d'uniforme, sinó de paisà. La teoria és: si es posen l'uniforme, els radicals independentistes encara s'exciten més. Teoria fluixa: ¿quina mena de país és aquest, que la policia té por de quatre criatures exaltades? On hem d'anar a parar? I ens estranyem que es trenquin aparadors a la Rambla i que robin xalets? L'acte en si passa sense pena ni glòria: Espada exposa el mateix argumentari trist, demagògic i més vist que el TBO de Pedro J., Acebes i la FAES. En acabat de l'acte, els agitadors esperen a la porta. Un radical s'acosta a una senyora amb cabells blancs i es posa a cridar-li: "Filla de puta, que ets una filla de puta". El mateix radical em diu, després, una frase històrica: "Que l'educació no ens faci traïdors". Espada i els seus surten per la porta de darrere. Els maulets se n'adonen i els empaiten, amb crits i insults, fins que Espada ha de marxar dins d'un cotxe patrulla dels Mossos. Un altre maulet em diu: "Aquesta passejada l'han feta per provocar". El deliri!
Victoria Prego, l'endemà. El Mundo aprofita la conjuntura per publicar una pàgina sencera sobre el tema. Victoria Prego, que ja sabia el que passaria (al contrari dels mossos), treu una crònica titulada: "Al nacionalismo por el terror". I una perla: "Una vez al final de la intervención, a la que asistieron finalmente 40 valientes como si fueran cristianos en las catacumbas, el grup tuvo que aceptar la humillación de abandonar el local por la puerta de atrás".
El còctel. Barregeu una colla de maulets agressius i sense cervell amb un victimista professional com Arcadi Espada. Afegiu-hi una notària com la Prego i uns mossos d'esquadra incompetents. Agiteu-ho tot. Obtindreu un gustós còctel: Ciutadans de Catalunya, un partit que, aquí, no representa res, però que és idolatrat a Madrid (sector PP).