El PP i el «Manifiesto»

Estem assistint a un intens debat sobre la llengua arran del «Manifiesto por la lengua común». Entre tots el pronunciaments, m´ha cridat molt l´atenció el discurs del PP, millor dit, el doble discurs. Mentre a Madrid signen el Manifiesto, a Barcelona el consideren innecessari. L´afirmació de la nova presidenta del PP a Catalunya negant-se a signar el manifest és una mostra clara del canvi de rumb ideològic del principal partit de l´oposició a Espanya. Com s´entén que a Madrid el PP signi i a Catalunya, la regió on més es persegueix i se censura la llengua espanyola, es negui a fer-ho, i fins i tot afirmi que no és necessari tot dient que les dues llengües conviuen amb normalitat. Avui, les institucions catalanes practiquen polítiques despòtiques contra els parlants en castellà en tots els nivells de la societat, establint models de control lingüístics en tots els àmbits (escoles, universitat, oficines de cultura, comerços, toponímia, seguretat vial...). L´entramat polític, cultural i educacional exerceix una política totalitària. El nacionalisme català, aquell en què es mira el nou PP, busca destruir la cultura catalana expressada en castellà i desestabilitzar l´equilibri social d´una societat perfectament bilingüe. La immer­sió lingüista emprada per la Generalitat des de l´època de CiU, usant la llengua com a arma d´exclusió, imposant per la força una llengua sobre l´altre, tot i haver-hi dues oficials i sent una societat bilingüe, em recorda a les mateixes polítiques seguides durant el règim franquista, quan es deia que el genocidi cultural estava en la ment i el cor de la gent imperialista perquè pensa que la seva llengua és superior a les altres. Avui, aquesta idea d´imposar la llengua es duu a terme a les nostres ciutats, que en nom d´una de les dues llengües oficials de Catalunya es discrimina, es persegueix i se censura l´altra llen­gua oficial, la castellana. S´hau­ria de recordar als nacionalistes que emprar la terminologia inventada de llengua pròpia, quan realment s´ha de dir llengua materna, prohibeix a l´individu dels seus drets lingüístics, una mesura completament predemocràtica i reaccionària. No s´hauria d´oblidar que els drets són de les persones, no dels territoris, almenys per a nosaltres.
Fran Hervías Chirosa. Secretari d´Acció Política de Ciutadans a Girona

Escrito publicado en el Diari de Girona, 24 de julio de 2008